dilluns, 7 de gener del 2008

Luang Prabang i Vang Vien

A l'any 1995 Unesco va declarar Luang Prabang patrimoni de la humanitat. La ciutat (o poble) te uns 26.000 habitans i esta rodejada pel riu Mekong per un canto i el riu Nam Kham per l'altre. Vam arribar a Luang Prabang en barco des de Nong Kiaw, van ser 6 hores navegant per paissatges majestuosos. Vam arribar a Luang Prabang el dia 30, per fer-ho coincidir amb el meu aniversari. Suposem que les notices de que la Laura passaria el seu 30 aniversari a Luang Prabang van correr com la polvora, perque hi havia tanta gent que tots els hotels estaven plens! Tambe pot ser que era perque l'endema era cap d'any, pero jo m'inclino a pensar que era pel meu "cumple".
Anavem el Jeremy, i els dos nois que haviem conegut uns dies abans. Al comencar a preguntar als hotels ens em van adonar que les coses no pintaven be per trobar un hotel, aixi que vam agafar un taxi i li vam demanar que ens portes a les afores del poble. Fianalment despres de preguntar a mitja ciutat vam trobar un hotel que tenia habitacions per $20. La veritat es que vam tenir sort, perque mes tard hem sentit histories d'altres viatgers que van passar la nit al garaig d'un hotel, o a la recepcio dels hotels, i fins i tot a cases de taxistes quan ja no trobaven hotels, quin desastre! L'endema al mati ben d'hora vam sortir a buscar un hotel mes barato al centre de la ciutat. Aquesta vegada vam tenir sort i per $8 vam trobar una habitacio. La nit de fi d'any la vam passar amb els nostres amics, el Joe i el Jerome, en un bar amb gent de Laos que tambe celebraven l'any nou. La resta del temps a Luang Prabang el vam passar visitant els innumerables temples de la ciutat. Com que hi ha tants temples es molt frequent veure grups de monjos per tota la ciutat. Una de les coses mes interessants es veure el ritual de l'ofrena d'almoines cada mati. En aquest ritual els budistes donen menjar als monjos per esmorzar. Es un ritual que es segueix tant a Tailandia com a Laos.


A part dels temples, Luang Prabang es famosa per l'arquitectura francesa. S'ha de recordar que Laos va ser una colonia francesa des del 1893 fins el 1953.
Aqui teniu fotos de la ciutat:



Una de les poques coses bones que els francesos van fer per Laos ( a part de l'arquitectura) va ser introduir la baguette i el cafe! Per tot Luang Prabang hi ha dones amb baguettes acabades de fer que fan entrepans per $1!! Algu te gana?

Els francesos tambe van plantar cafe, i ara trobes el que es coneix com a cafe Laos, bonissim! Com dirien els francesos: je suis enchante! (no?, Nuri??) I aixi vam passar 4 dies a Luang Prabang, menjant baguettes, bevent cafe i agafant forces per aventurar-nos al sud de Laos.

La primera parada despres de Luang Prabang va ser Vang Vien. Vang Vien es un poblet famos per totes les activitats que son possibles al riu, des de kayaks, rafting (a l'epoca de plujes), pero la mes famosa es el tubing! I que es tubing? doncs senzillament es baixar el riu sentat en el tubo interior d'una roda de camio!

Ho tenen super ben montnat, pagues $4 i et portes a unes 4 km. al pujant el riu i la resta del dia te'l passes baixant el riu i parant a un o dos dels bars que tenen montats a les vores.


En aquest bars tenen tot tipus de begudes, i cordes des d'on pots saltar a l'aigua. En total vam parar a tres bars, i el Jeremy va probar totes les cordes per saltar a l'aigua, jo nomes em vaig atrevir a un bar, i aixo em sembla que es per l'efecte de tota la cerveza!
Aqui estem tots dos fent el pallasso:




A Vang Vien vam tenir la sort de trobar un hostal increible. No nomes costava $5 per nit, i estava super net, sino que la familia acabava de tenir una nena (nomes tenia 2 setmanes) i van decidir convidar a tots els estrangers a una festa familiar per celebrar el naixement. Primer van fer una cerimonia on (suposem) donen bendicions al bebe, i tambe al convidats, al lligar un cordill al canell.

Despres passen les ofrenes de menjar perque tothom ho probi, aixo inclou un cap de pollastre. I finalment van fer un sopar increible, on no faltava cervesa ni whisky! Va ser una passada formar part d'una celebracio tan especial per la familia.