Laos: es un altre mon

Per fi, vam travessar la frontera entre Tailandia i Laos. Els dos paisos estan separats naturalment pel riu Mekong, aixi que vam agafar una barca a Tailandia, i 10 minuts mes tards vam arribar a Laos. Aqui hi ha la foto del riu Mekong i Laos

Vam fer els tramits a la frontera, vam pagar els $35 cada un, i ens van donar 30 dies al pais. El primer que vam fer va ser agafar un autobus fins al poble de Luang Nam Tha. Inmediatament te n'adones de la diferencia entre Tailandia i Laos. Tailandia es bastant modern, te infrastructures adequades i es molt facil desplacar-te d'un lloc a l'altre. Laos es molt similar al nivell de desenvolupament de l'Africa: la majoria de les cases son fetes de fang amb sostres de branques. Els autobusos surten quan estan plens, i la majoria de vegades no tenen horaris fixats. L'autobus fins a Luang Nam Tha va trigar unes 5 o 6 hores. Luang Nam Tha es un poblet d'es d'on es facil organitzar sortides de trekking per les muntanyes. La majoria de les excursions passen la nit a un poblat de les muntanyes.

Haig de fer una pausa aqui per explicar la primera ocasio a Laos on un dels dos es va posar malalt. Tant el Jeremy com jo prenem un medicament contra la malaria, i quan jo el prenc sempre em dona mareig i nausea com a efectes secundaris. Com que el prenem amb l'esmorzar i just despres vam pujar a l'autobus desseguida em va agafar el mareig i vaig acabar vomitant durant mig cami. Tambe s'ha de dir que les carreteres son molt muntanyoses i aixo no ajuda!

Vam arribar a Luang Nam Tha i desseguida ens vam apuntar a una excursio per l'endema. A l'excursio tambe hi anaven una parella d'Israel.

Vam sortir a les 9 del mati, amb dos guies locals. El dia va comencar molt interessant quan vam arribar al lloc des d'on comencariem a caminar. La carretera estava tallada i hi havia uns quants soldats parant tot el trafic. Que estrany... vam pensar. Quan de cop i volta, sentim uns trets a la distancia. Ostia! algu esta disparant! Resulta que l'exercit estava fent exercicis d'entrenament i no deixavem entrar a ningu. Els israelians ni es van inmutar. El nostre guia tampoc semblava gaire preocupat pels trets i va decidir que fariem el viatge al reves: comencariem a caminar pel lloc on normalment s'acaba l'excursio. Doncs ens va semblar be i finalment vam arribar al lloc des d'on comencaria el trek. El cami es tot per la selva i passa per molts turons, amunt i avall. Els guies portaven el nostre menjar, i aqui teniu una foto del dinar.

Doncs anavem tant tranquilament caminant, quan de sobte, el meu peu dret va anar per un canto i la resta del cos per un altre. Amb un soroll horroros em vaig torcar el turmell. I no va ser una torcada d'aquestes que en uns minuts el peu ja esta recuperat, sino que se'm va inflar i casi no podia posar el peu a terra. No em podia creure que portavem unes 4 hores caminant al mig de la selva a Laos, on no hi ha carreteres ni res, i jo va i em torco el tormell. No quedava mes remei que continuar caminant les dues hores fins el poblat on passariem la nit. Sort que tenia un basto per ajudar-me i el Jeremy m'ajudava a caminar sobretot quan anavem cap avall perque el peu no m'aguantava el pes.
Foto del grup.

Finalment vam arribar al poblat. Al poblat hi ha unes 300 persones de l'etnia Kahmu i Latern. Viuen vides molt senzilles, encara que una de les cases tenia electricitat que venia d'un generador del riu. Aqui teniu les fotos del poblat.



L'escola.


Jo tenia molta por que l'endema no podria caminar perque normalment aquests tipus de torcades son pitjors l'endema. Aquell mateix dia per sopar va venir el jefe del poblat a parlar amb nosaltres i per contestar les preguntes que tinguessim sobre el poblat. Ens va explicar coses bastant curioses sobre les varies etnies que habiten el nord de Laos. Per exemple, hi ha l'etnia Akha, que creuen que el naixement de bessons es una deformitat i que, per tant, maten als nadons d'una bessonada.; i tambe a qualsevol nen o nena que neix deformat. L'etnia Hmong creu en l'amor etern. Una parella que vol tornar a estar junts en la proxima vida fa una cerimonia on barrejant la sang del marit amb la de la dona en un got, i cadascu veu la meitat. Aixo garanteix que estaran junts eternament. Els Hmong no maten als bessons, al contrari, quan neixen bessons que son nen i nena, ells creuen que son amants d'una vida anterior i per aixo es molt comu que un germa i una germana bessons acabin casant-se. Totes aquestes etnies son animistes i creuen en tot tipus d'esperits. Va ser molt interessant.
L'endema ens vam llevar i per sort el peu ja no em feia tant mal. Encara estava inflat, pero com a minim podia caminar sense sentir una fiblada de dolor cada vegada que posava el peu a terra. El segon dia vam caminar durant 4 o 5 hores i vam passar per 2 o 3 poblats mes. Es nota que la gent no esta acostumada a veure molts estrangers, tothom se'ns quedava mirant amb cara de curiositat.
Al final de dia vam acabar al lloc on els soldats estaven entrenant el dia bans. L'home que ens esperava amb el cotxe ens va dir que els soldats feia una hora escasa que havien acabat l'entrenament aquell dia. Per sort no ens van confondre amb soldats enemics! Aquella nit la vam passar a Luang Nam Tha i l'endema vam agafar un altre autobus fins a Ngong Kiaw. Ens pensavem que seria 4 o 5 hores d'autobus pero en realitat van ser unes 7 hores per carreteres mig asfaldates amb curves pitjor que la conreria! El plan inicial era arribar i agafar un barco fins al poble de Muoi Ngoi Neua, pero vam arribar tant tard que els barcos ja no sortien. Aquests son els barcos que agafariem l'endema Aqui va ser quan el Jeremy es va posar malalt. Sospitem que es alguna cosa que va menjar a l'estacio d'autobusos pero quan va arribar a l'hotel estava blanc com un fantasma i va acabar vomitant tot el que havia menjat aquell dia. El pobre no feia gaire bona cara.
L'endema vam agafar el barco per arribar a Muoi Ngoi Neua, un poblet on no hi arriben les carreteres i per tant no hi ha cotxes de cap tipus.

Vista del riu des del barco.

El poble es molt petit i la gent hi va perque es molt facil arribar als poblats del costat i per les muntanyes, que son molt espectaculars. Aquesta es una de les areas mes bombardejades de Laos (el pais on mes bombes han caigut a la historia). Aqui teniu un exemple de les bombes al poble (suposo que les guarden com a souvenir):

Al mati vam veure els monjos recollint les almoines. Es un ritual budista que es fa cada mati a cada poble.




Vam passar-hi un total de 2 nits, i ens vam dedicar a recorrer els voltants per veure els poblats, i a fer el vago a la terrassa de l'hotel. Aqui va ser on vam coneixer dos nois que s'han convertit en els nostres companys de viatge. Un es de San Francisco i l'altre de Paris i ja portem 5 o 6 dies viatjant junts.
Aqui estan el Jeremy, el Joe i el Jerome al barco.

Em sembla que dema o dema passat cadascu ja anira pel seu compte, pero de moment ha estat molt divertit afegir gent nova al viatge.
Despres d'aquest poblet vam arribar a Luang Prabang, una de les ciutats qualificades com a Patrimoni de la Humanitat per UNESCO. Pero d'aixo ja en parlare a l'entrada seguent.

Ultims dies a Tailandia

Tenim els dies comptats a Tailandia. Vam passar tres o quatre dies mes a Chang Mai i dos dies a Pai, un poblet al nord molt a prop de la frontera amb Birmania (Myanmar). Els dies a Chang Mai els vam dedicar a comprar les ultimes necessitas que potser no trobarem a Laos, anant a la perruqueria, donant-nos un massatge tradicional, i veient lluita tailandesa (muay thai). El massatge tailandes tipic consisteix en una sessio d'una hora on es dediquen a estirar-te els musculs i les extremitats. Al contrari dels massatges als que estem acostumats on la idea es relaxar-te, en el massatge tailandes la persona es dedica a estirar-te les articulacions des dels dits dels peus, fines el coll, passant pels hombros, la columna i les ingles. L'experiencia va ser molt bona, pero en alguns moments no sabia si m'estaven donant un massatge, o era alguna forma de tortura medieval. Tambe vaig anar a tallar-me el cabell, ja n'estava farta dels cabells tan llargs i vaig decidir armar-me de valor i entrar a una perruqueria. Vaig decidir demanar un tallat molt simple (talla uns quatre dits, escalat) quan vaig veure que la noia no parlava angles. Estava una mica preocupada quan vaig veure que ella estava mes atenta ala novel.la que feien per la tele, que als meus cabells, pero al final el resultat va ser bo. Preu del massatge: 4.50 dolars. Preu del tallat de cabell: 2.75 dolars. El Jeremy continuava amb el seu entrenament de muay-thai. Vaig decidir anar a veure el gimnas i a fer fotos. Em va sorpendre la quantitat de gent que s'estava entrenant.

Aqui teniu unes quantes fotos:


La majoria entrenaven nomes per esport, pero uns quants s'entrenavem professionalment. Entre ells hi havia una noia que era lluitadora professional, l'any passat va guanyar la medalla d'or d'un compeonat. I tambe aquests dos nens, un de 14 anys i un de 15.


Tots dos lluiten professionalment i cada dia van al gimnas a entrenar. El Jeremy era el mes principiant de tots!


L'ultim dia a Chang Mai vam anar a veure els professionals. L'estadi era mes un galliner que un estadi, i hi havia nens des de 14 anys fins a nois de 20/22. Feia una mica de cosa veure dos crios de 14 anys boxejant. Una de les parts mes entretingudes era veure la gent fent apostes, no tinc ni idea com s'aclaravem entre tants crits.
Aquest es l'estadi:

L'endema vam agafar un autobus fins a Pai. Pai es un poblet d'uns 3.000 habitants, situat a uns 40 km. de la frontera amb Birmania (o Myanmar com es diu ara).
Aqui teniu una vista del poble:

El poble esta ple de turistes occidentals, pero tambe turistes tailandesos. L'ambient es dificil de descriure, es com un poble de hippies rodejat de tribus tailandeses de les muntanyes. L'area es famosa per les tribus, tant tailandeses, com birmanes i xineses, que habiten les muntanyes. Com que saben que hi ha tants turistes a Pai, doncs baixen al poble a vendre suvenirs. Alguns van vestits amb els vestits tipics (pels turistes mes que res) i altres no. Son de pell mes fosca que els tailandesos de Bangkok. A Pai una de les coses mes tipiques es anar a muntar en elefant. Doncs, sense pensar-ho dues vegades, vam llogar una moto i a buscar els elefants! Vam trobar un lloc on per 12 dolars et porten a fer un vol d'una hora a sobre un elefant. Tambe ens van preguntar si ens voliem banyar al riu amb l'elefant. Pensavem que l'elefant havia de travessar un riu i que potser en mullariem les cames. Vam dir que si. Alehop!


ja estem a sobre l'elefant, que es com estar a sobre un cavall pero dues vegades mes alt. Xino-xano ens acostem al riu, i el guia que portavem ens va fer treure les ulleres de sol, el rellotge, etc.... jo pensava, que exagerat, no? si l'aigua del riu no ens arriba ni als peus. Com ens haviem d'imaginar que la feina de l'elefant es ruixar-te amb la trompa i al final, tirar-te a dintre l'aigua? Primer van fer que el Jeremy s'assentes as coll de l'elefant, i de cop va agafar aigua amb la trompa i vinga a ruixar-nos! Vam quedar empapats! I despres l'elefant va comencar a moure el cap de canto a canto fins que el Jeremy va caure a l'aigua. Per sort el riu es molt tou i no gaire fondo. Amb el Jeremy a l'aigua ara el meu torn. Vaig seure al coll, i patim patam, cap a l'aigua! Aquesta rutina va durar4 o 5 vegades, no cal dir que vam quedar empapats, tant nosaltres com l'elefant. Total una experiencia increible, ho recomano a tothom la proxima vegada que veieu un elefant pel carrer.

Com ja he dit abans haviem llogat un moto, aixi que ens vam passar la resta del dia anant amunt i avall pels diferents pobles del costat.

Va ser molt interessant ja que, encara que nomes de passada, vam veure bastants poblets rurals.

Avui la intencio era anar fins a Chang Khon, un poble que fa frontera amb Laos, pero els horaris dels autobusos no han funcionat al nostre favor i sembla que ens haurem de quedar a Tailandia un dia mes, i l'endema creuar la frontera amb Laos. Desitjeu-nos sort!

Chiang Mai, el monjo, i la cuina tailandesa

Chiang Mai es una ciutat de uns 2 milions d'habitans, esta situada al nord de Tailandia. Vam arribar a Chiang Mai fa uns 4 dies, i els hem aprofitat per pendre classes de cuina tailandesa i de muay-thai (lluita lliure tailandesa). El primer dia a Chiang Mai el vam dedicar a recorrer les diferents escoles de cuina per veure quina em feia el pes, i el Jeremy va contactar el gimnas de muay-thai per veure com podia fer les classes. L'endema ja ho teniem tot llest, jo m'havia apuntat a una escola per fer dos dies de classes, i el Jeremy ja tenia el gimnas arreglat per atendre classes de lluita. Desafortunadament, el lloc que haviem triat per passar la nit, va resultar ser un dels pitjors llocs on hem dormit fins ara. Estavem una mica cansats del viatge en autobus fins a Chiang Mai i vam decidir anar a dormir d'hora. Be, s'ha de pensar que la majoria d'hostals estan fets de fusta, tant el terre com les parets, i per aixo es molt facil sentir tots els sorolls de les habitacions del costat o del carrer. Doncs va resultar que la nostra habitacio donava justament al carrer, i al costat teniem una familia italiana que no va parlar de xerrar i riure tota la nit! Hi havia una nena petita que no parava de xerrar, tant que un parell de cops els hi vaig dir que callessin, pero el silenci no va durar gaire. Total, que cap dels dos va dormir gens aquella nit. Al mati vam decidir cancel.lar tant la classes de cuina i de muay-thai per poder trobar un lloc mes tranquil per dormir i fer una migdiada.
Per sort desseguida vam trobar un altre hostal a una zona mes tranquil.la, i de moment (ja fa 4 nits que estem alla) les nits son tranquil.les i no sentim cap soroll del carrer.
L'endema, despres d'una bona dormida, el Jeremy es va llevar a les 5:30 de la matinada per atendre la primera classes de lluita. Les classes son de 6:30 a 9:30 i de les 16:00 a les 19:00. Com que nomes estarem a Chiang Mai una setmana doncs ells va a dues sessions cada dia. El primer dia va arribar destrossat! El gimnas es on s'entrenen els lluitadors professionals, i el dia comenca corrent uns 12 kilometres (o menys si ets principiant) i despres s'entrenen a donar patades i a utilitzar el punys. El pobre va acabar el dia amb tot de morats a l'espinilla i als peus, de donar patades. Cada persona te un entrenador que els ensenya les tecniques apropiades, i la majoria de la gent que va alla ja fa molts anys que s'entrenen i altres son professionals que lluiten als estadis. Menys mal que de moment no l'han fet lluitar amb ningu de veritat! em sembla que tornaria a casa amb algun os trencat!
Mentre el Jeremy feia tot aixo, jo vaig anar a la classes de cuina. El primer dia erem 7 persones i el segon 5. El dia comenca amb un passeig pel mercat on la profe ens ensenyava els ingredients tipics de la cuina tailandesa, era molt informatiu perque moltes coses les havia vist abans pero mai sabia el que eren. Per exemple, ens van ensenyar 5 tipus diferents d'esberginia, i 3 tipus de gengibre. Tambe ens van ensenyar moltes especies com el cilantro, anis; i moltes fruites que no havia probat mai: tamarindo, guava, durian, etc.
Despres vam anar a la cuina on ens van ensenyar a cuinar 7 receptes diferents. Cada persona tenia els seus fogons i un wok, i la profe ens ensenyava que haviem de fer amb cada ingredient. A veure si m'enrecordo de tot el que vaig apendre: rollitos de primavera (frescos i fregits), sopa de pollastre amb llet de coco (bonissim!), verdures amb castanyes de caju, arros agredolc, amanida de papaya, sopa de Chiang Mai (un plat tipic d'aquesta regio), curris, i de postre arros enganxos amb mango, i platan amb llet de coco. Tot molt bo, i quan cuinavem un plat, doncs ens el menjavem. Aviat tindre fotos de les classes de cuina i tambe de l'entrename de lluita del Jeremy.
Ahir teniem el dia lliure i vam decidir anar a veure un temple de la ciutat, ja ho se, ja ho se... un altre temple! Pero aquesta vegada vam estar parlant amb un monjo!! quina emocio! des de de que vam arribar a Tailandia voliam parlar amb un monjo per preguntar coses sobre el budisme i la seva vida. Doncs ahir resulta que el temple te un programa on els monjos mes joves ponen una taula a l'entrada del temple amb un cartel que posa: Monk chat! Parla amb el monjos! El nois volen practicar angles, i et posen a una taula amb un noi i li pots preguntar tot de coses sobre la seva vida, el budisme, etc. Vam estar xerrant amb ell durant una hora i mitja i ens va explicar molts coses. Per exemple, el noi aquest encara era una novici (es diu aixi?) o sigui que encara no era monjo. Era de Laos, i va comencar a ser novici quan tenia 14 anys, ara en tenia 22. Estava estudiant per ser asistent social, i ens va dir que quan acabes els estudis no volia ser monjo i tornaria a la vida laica. Els monjos i els novicis es lleven a les 4:30 del mati, despres fan les oracions i la meditacio. Cap alla les 7 van pel poble a recollir les donacions de menjar que fa la gent. Despres tornen al temple i esmorzen. En renten, van a l'escola, dinen, van mes meditacio, i oracions i ja no poden menjar res mes durant el dia. Ens va dir que normalment van a dormir molt d'hora, si no es que fan futbol per la tele! Com a novici te 10 normes per les que ha de viure, per exemple no poden tocar a una dona (a la foto es veu el Jeremy entre ell i jo), no poden fer servir cosmetics, no poden matar cap animal (ni un mosquit), no poden menjar despres de les 12 del migdia, i coses aixi. Quan parlava de les dones, es va posa a riure, i ens va dir que a vegades es molt dificil no tenir contacte amb cap dona (el pobre te 22 anys!), i tot rient es va mirar al Jeremy i li va dir: tu ja m'entens no? d'home a home... el que vull dir! i vinga a riure... Tambe ens va explicar moltes coses sobre el budisme, que son massa complicades per entendre. I sobre la seva vida a Laos: la seva mare es va morir i el seu pare es va tornar a casar i les coses no anavem be amb la nova familia i va ser quan va entrar al monastir. En total, molt molt interessant! Aqui esta la foto:

Finalment, avui parlare del menjar... quin toston, no? A Tailandia fa l'impresio que ningu mai cuina a casa, per tot arreu hi ha paradetes de gent fent menjar, coses que a vegades sabem el que son i a vegades no. Ultimament ens hem dedicat a fer fotos de coses que menjem perque us feu una idea. Aqui van:
Dim sum: una bola de pa rellena de porc, molt bo si be una mica sec.

Amanida d'esbergina amb porc i chiles, com pica:

Una parada de fruita on tambe fan batuts, super bons, per nomes 20 centims!

Kebab de pollastre, res de l'altre mon:

Paquet embolicat amb fulla de platano, amb arros i platano a dintre. Bonissim!

Especie de pasta amb porc a dintre, no esta del tot malament:

Aqui una de les meves coses preferides. El crep! Aquesta es una parada tipica que es troba per tot arreu. La segona fota mostra el crep amb platano, m'en menjo un casi cada dia!


Pad thai, un dels plats mes famosos, una especia de pasta fregida amb verdures i pollastre, molt bo:

Ous de codorniu:

Vista tipica d'un restaurant a l'aire lliure

Un dels postres mes bons, arros enganxos amb mango i gelat (m'ho van ensenyar a l'escola de cuina):

I per aquells que es preguntes si mengen insectes, la resposta es si! Aqui esta la proba, quin fastic!

No, no, no.....
Quin horror!!!!

I que se'n va menjar 5 o 6!

Em sembla que ens quedarem a Chian Mai 3 o 4 dies mes, i llavors anirem a un poblet que es diu Pai. Despres de Pai, deixerem Tailandia i cap a Laos falta gent!

Khao Sok i els turistes nordics

Vam visitar el Parc Natural de Khao Sok durant 2 dies/3 nits. El parc son kilometres i kilometres de selva tropical. Hi ha 2 camins que son accessibles sense cotxe i guia, aixi que aquests van ser els unics dos camins que vam seguir. La selva es extremadament densa, el que fa que la visibilitat es redueix a 1 o 2 metres davant teu. No vam tenir la sort de veure animals amb l'excepcio d'un mono que saltava d'arbre en arbre. Parlant de monos, a fora del parc, a uns quants metres d'on ens hospedavem hi havia la "piscina dels monos": un raco del riu on una familia de monos passava cada tarda banyant-see i perseguint-se els uns als altres. Un dels animals mes sorprenents va ser una granota que un restaurant tenia com a mascota. Van portar-la a la nostra taula perque la poguessim veure, i la granota, que ja estava farta que la toquessin tant, va fer un bot a la nostra taula i va acabar en el meu bol de sopa de xampinyons. Aixo va marcar el final del meu sopar, pero no pel Jeremy que es va menjar la sopa (sense grantoa) tant content. Despres de Khao Sok, vam anar a la costa oest de Tailandia. Alla esperavam veure les platges d'ensomni que retraten a les agencies turistiques. Vam arribar a Ao Nang, una especia de Lloret on un escolta mes suec, fines, o alemany que tailandes. La platja d'Ao Nang no esta malament pero el secret es agafar una barca (al preu de 2.50 dolars per persona) i anar a la pltaja de Railey. Aaaaahhh, per fi, el paradis. Railey es nomes accessible en barca, i esta rodejada de montanyes extremadament verticals que surten del aigua com si algu hagues llencat una pedra gegant des del cel. Vam llogar un kayak, la qual cosa ens va permetre observar les coves que s'han format a la base de les parets per l'efecte de l'aigua. A Ao Nang vam coneixer una parella de dones basques que acabavem d'arribar de Laos, les seves aventures a Laos (o el que abans era Indoxina) ens van fer desitjar escapar les masses de turistes nordics i anar a un pais relativament descunegut pel turisme. I aixi vam marxar d'Ao Nang i Rialey i fem cami cap el Parc Nacional de Kao Yai, al nordest de Bangkok.

Ultims dies a Bangkok i l'illa de Koh Tao

Els ultims dies a Bangkok els vam passar passejant per la ciutat i visitant el temple Arun.

El temple tambe es un monestir aixi que hi ha molts mojos pels voltants. La majoria de nois tailandesos passen un minim de 3 mesos a la seva vida com a monjos budistes. El Jeremy va fer aquesta foto al temple. Es una foto que crec que, encara que a nosaltres ens sembla bastant exotica, es una imatge del tot normal a Tailandia.

Cap al final del dia els meus problems intestinals ja havien millorat considerablement, i per celebrar-ho vam anar a menjar a un restaurant indi. Yam, yam!

Diumenge vam decidir deixar Bangkok i fer cami cap al sud de Tailandia. El sud es famos per les platges i les festes que s'hi monten. Les opcions son inacabables i vam decidir comencar a l'illa de Koh Tao. L'illa es famosa pel submarinisme ja que esta rodejada de coralls. Vam agafar un tren des de Bangkok a la 1 de la tarda i vam arribar a Chumpton, des d'on agafariem el ferry, a les 9 del vespre. Pel cami vam passar per zones molt rurals, tot ple de camps d'arros i palmeres. El ferry des de Chumpton a Koh Tao surt a mitjanit i arriva a l'illa a les 6 del mati. El ferry no es res mes que un barco de pescadors on posen matalassos a terra per dormir. Estava casi ple i tothom va dormir forca be. Al arribar a Koh Tao vam agafar un bungalow al costat de la platja. Aqui esta el Jeremy disfrutant de la terrassa.

S'ha de dir que la platja era una mica decepcionant, pero l'aigua estava super calenta i molt neta. L'endema vam agafar un viatge en barco per veure els coralls. Ens van portar per tota l'illa on amb unes masqueres i aletes vam nedar i veure els coralls i una pila de peixos. A la tarda ens van portar a un altre illa molt petita on vam fer aquestes fotos.

La platja entre les dues lles es un dels llocs mes macos que he vist mai.

Per no perde la costum, el Jeremy va perde la mascara dins de l'aigua i vam haver de pagar 30 dolars per reemplacar-la. Amb la facilitat que te per perdre coses encara em va extranyar que no perdes tambe les aletes!

L'endema (o sigui ahir) vam agafar un altre ferry que ens va portar fins a Surat Thani, un altre cop a terra ferma. Des d'aqui agafarem un autobus per anar al Parc Nacional de Khao Sok. A Khao Sok hi ha lleopards, osos, tigres i elefants; encara que diuen que es bastant dificil veure els animals. A veure si tenim sort.