El delta del riu Mekong i els millors moments

Els ultims dies al Vietnam els vam passar a la regio coneguda com el delta del Mekong. El Mekong es un riu que ens ha acompanyat durant casi tot el viatge. La primera vegada que el vam veure va ser al travessar la frontera entre Tailandia i Laos. A Laos el riu defineix l'eix vertebral del pais, aixi que va ser una presencia constant des del nord, fins al sud del pais. Una vegada mes, vam haver de travessar el riu per entrar a Cambodia. Alla el vam perdre de vista fins que vam arribar a la capital, Phnom Penh. El riu entra al Vietnam, i ho vam trobar apropiat acabar el viatge visitant el lloc on el riu finalment desenvoca al mar de la Xina. La regio del delta es el lloc on es conrea la majoria d'arros, del que s'exporta una quantitat molt gran a la resta del mon. Tambe es el lloc d'on surten les fruites i verdures que alimenten a la resta de la poblacio.
Una de les coses mes curioses que es poden visitar al delta son els mercats flotants. Un dels mes importants esta al poble de Can Tho. Cada mati la gent va a aquest mercat a vendre les fruites i verdures que han recollit als camps. La majoria de les compres son a l'engros, encara que tambe es pot comprar pel consum propi. Nosaltres vam llogar a una dona que ens portes amb el seu barco.

Des de Can Tho vam trigar una hora a arribar, i vam passar per tot de canals on la gent viu amb les cases a sobre el riu.

Mentre navegavem la gent rentava els plats al riu, es rentava les dents; basicament fent servir el riu de lavabo i cuina al mateix temps.


El barcos on es ven la fruita i verdura normalment tambe son les cases on viuen la gent. Per indicar quin tipus de producte venen, posen un pal on lliguen el producte que venen. Si venen tomaquets, veus els tomaquets penjats del pal, si venen pinyes, doncs el mateix.


Tambe hi ha gent que venen entrepants, cafes, begudes, etc, tot aixo de barco en barco.
Com que no haviem esmorzat, vam decidir comprar un parell d'entrepants.

Tambe vam comprar dues pinyes i dos pomelos.



Li vam regalar una de les pinyes i un pomelo a la dona que portava el barco.
Despres de Can Tho vam tornar a Cambodia, des d'on surt el meu avio cap a Barcelona.

I aixi s'acaba el viatge, han sigut un total de 10 mesos viatjant: primer a l'Africa, despres Europa, Estats Units, i finalment Asia.

Si hagues de fer una llista del moments mes impactants serien els seguents:

1-El safari de 5 dies a Tanzania.

2-Els goril.les de Ruanda.

3-Visitar les runes d'Angkor a Camboya.

4-Participar en la cerimonia budista al Vietnam.

5-El viatge en barco a Laos, fins a Luang Prabang.
6-El viatge en barco pel Nil a Uganda.

7-La platja de Bweju a Zanzibar.

8-El cap de setmana amb el Maasai a Tanzania

9-Els diferents viatges amb moto.

10-El primer cap de setmana a Laos, a un poblat indigena, amb tormell torcat i tot!
I aixi s'acaba el blog tambe. Adeu, adeu!

Hue i Hoi An

La ciutat de Hue i el poble de Hoi An han de ser un dels meus llocs preferits de tot Vietnam. A Hue hi vam arribar despres de passar l'odissea que vaig explicar a l'entrada anterior. Hue es famos per ser l'antiga capital del Vietnam, i on tenia residencia l'emperador. La residencia es pot visitar i es nota molta influencia de la Xina, encara que plovia vam passar-nos casi tot un dia visitant els palaus, les cases i els jardins.
Aquesta es l'aigua que rodeja la ciutadella, que esta tota emmurallada.

Entrada a la ciutadella.


Detall del terrat.
Detall de les teules, que xules, no?


Un dels emperadors de Hue era molt tocat i posat amb el menjar, exigint que els seus apats fossin de 50 plats preparats per 50 cuiners diferents. Com a resultat Hue te fama per raons gastronomiques. Un dels restaurants on vam menjar serveixen un apat de 7 plats, a l'estil de l'emperador.

Aquesta va ser el primer plat, rollitos de primavera amb forma de gall d'indi.
Gambes!
Etc, etc.
Tambe vam llogar una bicicleta per anar a visitar una de les tombes de l'emperador. Encara que plovia una mica, vam passar per llocs mes macos, com aquest camp d'arros.

Aquesta es una de les tombes dels emperadors.

Despres de Hue vam agafar un autobus fins a Hoi An. Hoi An era un port de molt importancia fins a principis del segle XX, quan van canviar les coses i es va convertir en un poblet petit.
Aqui teniu una vista dels carrers.

Una de les coses que han sobreviscut a Hoi An, pero, son els modistos. Tots els carrers estan plens de modistos on la gent es fa la roba a mida. Nosaltres ja teniem pensat fer-nos fer un traje cadascun, per anar a les entrevistes de feina. El que no imaginavem es que seria tan adictiu!
Per sort a Hoi An vam trobar una dona que haviem conegut a Laos, i a la que tambe haviem vist a Pakse i Siem Reap. Ella cosia de jove i tambe s'estava fent una pila de roba. Com que ella sabia mes que nosaltres dels diferent tipus de roba i la qualidad de les costures ens va ajudar una mica a triar una modista i a triar la tela. Al final el Jeremy va acabar amb un traje, i tres camises. Jo em vaig fer un traje, dues camises i un vestit.
Aqui esta el vestit, amb la nostra amiga Kathryn del Canada.

En total vam visitar 3 modistes diferent. Vam acabar super contents amb els resultats, ja ho veureu quan vingui a casa! Es increible com ho tenen montat. La cosa funciona aixi: entres a la modista i dius que et vols fer un traje, seguidament et porten 3 o 4 catalegs de roba (cada cataleg te uns 200 pagines amb fotos de tot tipus de roba), quan has triat el diseny, et porten on tenen tots els rotllos de roba i tries el que mes t'agrada, seguidament et prenen les mides i et diuen que tornis l'endema per probar-te'l.
El meu va ser bastant facil de triar, pero vaig triar els pantalons d'un traje i la jaqueta d'un altre diferent. Vaig demanar canviar algunes coses (com les butxaques de la jaqueta que no m'agradaven, o el coll). Tambe vaig triar la roba bastant depressa.

El Jeremy va ser una altra historia, va triar un traje que li agradava, pero a l'hora de triar la roba es va passar com una hora mirant els rotllos de roba, que si aquesta ratlla no m'agrada, que si massa fosc, massa clar, mecatxis! Qui ho havia de pensar que un home que porta els mateixos pantalons durant una setmana sensera es passaria una hora intentant decidir quin tipus de ratlla vol a la tela del seu traje. Finalment vam arribar a una decisio i l'endema vam anar a probar-los.
El meu estava casi perfecte, nomes s'havia de escurcar la vora i enxamplar la cuixa. El Jeremy va haver-hi d'anar tres vegades a probar-se els pantalons fins que els van fer perfectes.
Aqui esta a davant de la botiga amb les dones que porten el negoci.

A tots els modistos la cosa funciona mes o menys igual. Nosaltres vam acabar super contents amb els resultats, tot i que hi ha gent que a vegades no queda gaire contenta. Es mes dificil del que sembla fer-te roba a mida quan no te la pots emprovar primer per veure si t'agradara. Tambe hi ha moltes botigues que no son de gaire bona qualitat aixi que s'ha d'anar amb compte.
Hoi An tambe es famos per les llanternes xineses. Per tot arreu es veu gent fer les llanternes de roba de seda. Jo en vaig acabar comprant 3.


Tambe es possible visitar algunes de les cases privades. Aquestes cases tenen mes de 200 anys i 6 o 7 generacions de la mateixa familia. Tota l'atmosfera es molt xinesa, encara que no hagi estat mai a la Xina aixi es com m'ho imagino.
Despres de Hoi An vam tornar a Saigon durant uns dies,i ara estem a Can Tho, una de les ciutats mes importants del delta del Mekong. Des d'aqui tornarem a Camboya.