Angkor, per fi!

Visitar els temples d'Angkor era una de les coses que em feia mes il.lusio de tot el viatge. Certament es una parada obligatoria per tothom que ve al sud-est asiatic.
Els temples estan situats a 12 kilometres de Siem Reap, una de les ciutats amb mes gent i trafic de tot Cambodia. L'unic motiu d'aixo son els temples d'Angkor.
Per visitar els temples, pots comprar una entrada d'un dia, de tres dies o d'una setmana. Despres de molt deliverar vam decidir comprar l'entrada de tres dies. Va resultar ser una bona decisio.
La majoria dels temples son del segle XII, i formaven part de l'imperi Khmer, que anava des de Cambodia fins a Laos i Tailandia. Al principi eren temples hinduistes, pero mes tard es van convertir al budisme.
La millor manera de visitar els temples es amb tuk-tuk. Una especie de moto amb remolc. Els temples estan bastant apartats els uns dels altres, aixi que va be et portin per aqui i per alla.
Aqui estic jo i el nostre conductor al final del dia.

La joia de la corona es Angkor Wat. Se suposa que es l'edifici religios mes gran del mon, no se si es veritat pero si que es molt impresionant. Aqui estan les fotos del diferents temples que vam visitar, amb el nom del temple si m'enrecordo.
Angkor Wat durant la sortida del sol:

Angkor Wat de dia:

El temple de Bayon es famos per la multituts de cares gravades a les torres. Si us fixeu be a la foto, o la clickeu per fer-la mes gran, veureu algunes cares a les torres.
Aqui estan les cares amb mes detall:


Un dels passadissos dintre del temple:


Aquestes entrades es troben per tot el complex, delimiten les entrades als temples:

Els arbres s'estan menjant aquesta entrada:

Una finestra dels temples:


El temple de Ta Prom, un dels mes famosos per la presencia d'arbres enrevesats en el temple. Quan els exploradors van trobar els temples d'Angkor, tots estaven en aquests estat. Despres de tallar la vegetacio que havia crescut per tot arreu, van decidir deixar aquest temple tal i com el van trobar. Sembla que estiguis a una peli:




La presencia de turistes japonesos per tot arreu fa dificil admirar els temples. Mai no he vist turistes tan emprenyadors: fent soroll, tocant-ho tot (quan el cartells posa NO TOCAR, pujant per tot arreu, i fent fotos de grup!, agggghhhhhh!!!!)

Detall d'un relleu a la pared d'un temple

El temple de Prea Khan, un temple enorme, amb infinitat de passadissos, cambres, i patis.


El temple de les dones

Anomenat aixi per la finura dels relleus, massa detallats per la ma d'un home

Indiana Jones a la catalana


Han sigut 3 dies cansats i bruts, tan per la calor com la pols, pero ha valgut la pena!

Primeres impresions de Cambodia

Els dies a Laos van arribar al final, ens va fer molta pena marxar de Laos, perque es un pais que encara que pobre, es molt comodo per viatjar, la gent es estupenda, i encara mante totes les qualitats que fan un pais original intactes.

Travessar la frontera amb Cambodia va ser bastant facil, despres d'haver de pagar les "propines" necessaries als guardes de les fronteres. Tant a la frontera de sortida amb Laos, com a l'entrada a Cambodia els guardas demanen $1 cada un. Pel senzill motiu, doncs que poden! En total vam haver de pagar $3 cada un als guardes de frontera. Es clar, si no pagues, no et deixen passar, i llavors que fas? Despres ens hem enterat que aquests jobs de guardes de fronteres son tan lucratius que els llocs de treball van a subasta! imaginat els diners que deuen fer si la gent subasta els llocs de feina. Quina corrupcio!
La primera parada a Cambodia va ser el poble de Ban Lung. Bang Lung esta a la provincia de Ratanakiri, que es famosa per les selves que l'envolten, les mines de pedres precioses.
A Bang Lung vam visitar una de les picines naturals mes increibles que he vist mai. La picina esta formada per un crater, es perfectament rodona i l'aigua esta tan neta que pots veure uns 5 metres de profunditat. Despres de la calor i la pols, saltar a l'aigua amb els peixets es una experiencia sobrenatural. Vam passar casi tot el dia al crater. Bang Lung tambe hauria de ser famos per la pols! La carretera des de la frontera amb Laos fins a Bang Lung no esta esfaltada, i el poble tampoc (amb l'excepcio d'un carrer). Aixo vol dir que dia i nit el poble i els voltants estan envoltats per una voira de pols increible. Tothom acaba el dia amb el cabell i la pell taronja. Aquest home ens va vendre fruita al mercat local. Parlava molt be angles i ens va ajudar a trobar coses pels voltans.



A Bang Lung va ser on per fi em vaig comprar el meu regal d'aniversari. Fins ara no havia vist res que em fes el pes, i a Bang Lung venen moltes pedres precioses de les mines dels voltants. Doncs, ni corta ni perezosa, em vaig comprar una amatista. L'unic que espero es que no em prenessin el pel i en comptes d'una pedra em venguessin un tros de vidre :(
Despres de Bang Lung vam fer cami cap a Kratie. Kratie es un poblet petit al costat del riu Mekong. Aquesta es una vista del mercat. El poble es famos perque es l'unic altre lloc al mon on viuen els dofins Irrawady. L'altre lloc on es poden veure es al sud de Laos, pero alla els vam veure de molt lluny i vam decidir donar-hi una altra oportunitat a Kratie. Aquesta vegada va ser millor perque et porten amb una barca a un lloc del riu Mekong on els dofins es congreguen durant l'estacio seca. Durant les plujes es mouen mes perque el riu porta mes aigua pero durant l'estacio seca normalment estan en un lloc. Per sort vam veure'n bastants i de mes aprop, encara que no salten ni fan piruetes, es maco veure'ls sortir de l'aigua a respirar.


Despres de Kratie vam decidir fer una parada al poble de Kompong Cham. L'unic motiu per parar en aquest poblet, es perque el Jeremy volia probar una de les delicatessen de Cambodia, que nomes es troben en aquesta regio: aranya fregida!!!
Per arribar al poble on les venen vam haver de llogar una moto i conduir uns 40 kilometres per trobar les dones que es dediquen a cacar i cuines les aranyes. Tota una experiencia!
La nostra guia de viatges parla de 5 coses que has de probar a Cambodia si t'atraveixes. El Jeremy esta determinat a probar-les totes. Una es un ou on hi ha un pollet, l'ou esta cuinat al vapor i quan l'obres et trobes amb el pollet a dintre, en diferents estats de gestacio. En aquest cas va tenir sort i no li va sortir un amb plomes, pero casi.

L'altre es els saltamontes, pero aquests ja els va probar a Tailandia.

L'altre es l'aranya. I aqui estan les fotos per demostrar-ho.

Les dues coses que li queden son durian i prahoc. Durian es una fruita que em vist bastant, el problema es la pudor que fa, que se sent desde la distancia. Prahoc es una pasta de peix fermentat que es fa servir com a condiment per segons quins menjar. Hem vist la pasta a alguns mercats i fa una pudor de peix terrible, i es veuen els peixets petitons a dintre, basicament podrint-se. Ja veurem si te valor. Jo, de moment, nomes faig les fotos.

Ara estem al poble de Siem Reap. A les portes d'Angkor. Angkor es una de les marevelles del mon, i l'atraccio principal del sud-est asiatic. Dema comencem la visita. Per mes informacio sobre Angkor, premeu aqui.

Ultims dies a Laos

Despres de Savannakhet vam arribar a Pakse. Pakse es un punt important a Laos per que fa frontera amb Tailandia, i tambe perque es l'entrada a la zona de Laos que produeix tot el cafe. Per visitar la zona vam llogar una moto i vam agafar la carretera cap a l'est, cap a l'interior de Laos. Per cami ens vam aturar a dues cataractes per fer fotos. Per tota la zona hi ha cafe assecant-se al sol. Aquesta dona ens va donar permis per fer-li una foto mentre assecava els grans de cafe. El Cafe Lao (que es com es coneix aqui) es molt fort amb regust de xocolata. Bonissim! Despres de Pakse vam decidir anar a Champasak. Champasak nomes es a uns 30 kilometres de Pakse, creuant el riu Mekong. Vam decidir llevar-nos d'hora per arribar a Champasak amb temps de visiter coses. Be, les coses no van resultar tan facils com ens pensavem! Vam arribar a l'estacio d'autobusos a les 7:30 del mati. Alla tothom ens va dir que els autobusos no anaven a Champasak, sino que haviem d'anar a una altra estacio a les afores de la ciutat: l'estacio Km. 8. En aquesta zona de Laos els autobusos no son res mes que caminos oberts a darrera amb bancs per seure. Despres d'una hora discutint amb els conductors vam trobar un home que ens portaria a l'estacio Km. 8 per un preu raonable. Alla vam trobar el proxim camio per anar a Champasak. Vam determinar el preu, vam seure al darrera del camio, .... i vam esperar 3 hores per marxar!!! Evidentment els camions no marxen fins que estan plens i nosaltres vam tenir la mala sort d'arribar els primers. Doncs ja ens veus, esperant a dintre el camio amb una calor i una pols espantosa. Finalment, vam arrencar, i vam arribar al riu. El camio va pujar al ferry, i vam arribar a a Champasak. En total, 7 hores de viatge i d'espera per fer 30 km.
Champasak es un poblet molt petit, i l'unica atraccio es Wat (temple) Phu Champasak. Haig de fer una nota apart per dir el preu que vam pagar a Champasak per un hotel: 2 dolars! L'equivalent a uns 1.5 euros. No esta gens malament, no? Aquesta es una vista dels camps d'arros que envolten el poble.
Wat Phu Champasak son unes runes de la mateixa epoca que Angkor Wat a Cambodia. Les runes son molt mes petites, pero vam pensar que seria una bona introduccio al que veuriem a Cambodia. Aqui teniu les fotos.
Quan mes anem al sud, mes increible es la calor que fa. Basicament, la gent fa vida de les 6 del mati fins a les 11, i de les 4 fins les 9. Durant el migdia no hi ha ni una anima pel carrer. vaja, igual que Espana a l'estiu. Amb la diferencia que aqui es hivern!
Despres de Champasak vam anar al que seria l'ultima parada a Laos: Si Phan Don, les 4.000 illes. Aquestes illes estan situades al riu Mekong quan arriba a la frontera amb Cambodia. El riu s'eixample i deixa al descobert innumerables illes, unes molt grans i altres tan petites que nomes hi ha lloc per un sol arbre. Hi ha 3 illes on hi ha turisme i nosaltres vam triar l'illa de Don Det per passar uns dies. Les illes no tenen electricitat, i nomes hi ha uns quants generadors que donen llum a uns pocs restaurants. La majoria d'hotels son bungalows de cara al riu. Aquest es el nostre. Preu per una nit: 1.5 dolars (un euro). Els bungalows son super senzills: quatre parets, un llit, una mosquitera i un balco amb dues hamaques. Els lavabos son una caseta amb un forat al terra i una dutxa amb aigua del riu. Per aquests preu no ens podem queixar. El primer dia vam llogar unes bicis per explorar l'illa que estan conectades amb pons. Els francesos havien intentat construir una linea de tren per les illes, i aixo es tot el que queda. Aquell dia tambe vam llogar un barco amb un pescador perque ens portes a veure els dofins Irrawady. Son els unics dofins del mon que viuen en aigua fresca, i estan en perill d'extincio (nomes en queden uns 100 entre Laos i Cambodia). Si que va ser possible veure'ls pero des de molt lluny, en aquestes fotos podeu veure les aletes.
L'endema era l'ultim dia a Laos, i aixo es tot el que vam fer tot el dia:
La proxima parada es Cambodia, la terra d'Angkor Wat i el Khmer Rouge!

Vientiane, la capital de Laos

Vientiane es potser la capital d'un pais mes petita que he vist mai. Nomes te uns 260.000 habitants, i per tant te una atmosfera mes de poble gran que de capital. Esta situada a la vora del riu Mekong, amb Tailandia a l'altra vora.
La ciutat en si no es molt emocionant, ni hi ha gaire coses per veure. Una de les coses que no te perdua pero, es Tat Luang, el monument mes important de tot Laos. Es una stupa bastant impresionant.
Un altre dels monuments que no te perdua es el Patuxai. Si recordeu que els francesos van colonitzar Laos durant casi 100 anys, ententreu perque van construir un momument aixi. No us recorda a l'arc de triomf a Paris? Aquest monument es molt mes petit, pero te el seu caracter.
Tambe vam anar a veure el Parc de Budda, un lloc una mic estrany on un tio exenctric es va dedicar a recollir estatues de Budda i de les deitats hindus.
Despres de Vientiane vam anar tirant cap al sur fins al poble de Savannaket. Savannaket tambe te restes arquitectoniques franceses, pero el nostre interes en la zona era una excursio de 3 dies que et porta fins al l'est de Laos (casi amb la frontera amb Vientam) a veure l'etnia dels Katang. Vam arribar a Savannaket bastant tard al vespres, vam trobar l'hotel i vam decidir que l'endema ven d'hora aniriem a l'oficina a preguntar per l'excursio. Doncs tot xino-xano al mati anem a l'oficina per trobar-nos amb tota una colla que marxaven a l'excursio aquell mateix dia! Ai, ai, ai! Resulta que si voliem anar haviem d'anar aquell dia mateix! Doncs corrents vam tornar a l'hotel a recollir les motxilles i corrents sense ni esmorzar, vam unir-nos al grup, que ja ens esperaven. En el grup anaven una parella francesa, una dona canadenca, una parella australiana i nosaltres, i dos guies. El primer dia vam anar amb autobus bastantes hores fins al punt on comencariem a caminar. Vam entrar al parc nacional i vam caminar uns 8 kilometres fins el lloc on passariem la primera nit. Era un poblat Katang, on vam sopar i dormir. Els Katang son animistes i creuen en els esperits dels antepassats. Tenen tabus que vam haver de seguir mentre estavem als seus poblats. Per exemple, a dintre d'una casa no es pot aplaudir, perque aixo pot molestar als esperits, la cual cosa requereix el sacrifici d'un animal. Tampoc pots seure amb els peus apuntant a una persona, els peus sempre han d'estar mig amagats. Quan estas a dintre d'una casa Katang, no es pot entrar a l'habitacio de l'amo de la casa, aixo porta mala sort. Els homes i les dones han de dormir separts, encara que estiguin casats. Aixo es clar, va portar a la pregunta Doncs d'on venen els nes? ens van dir que els matrimonis si que dormen junts a casa seva, pero que dormen separtats si estan a casa d'un altre. Per exemple, les dues nits que vam passar a poblats Katang, el Jeremy i jo vam haver de dormir separats.
El segon dia va ser molt llarg, perque vam caminar uns 18 kilometres fins al segon poblat Katang. Una de les millors coses del dia va ser banyar-nos al riu al final d'una caminada molt llarga. Quan dic banyar-nos vull dir amb sabor i rentar-nos el cabell, ja que no tenen dutxes ni labavos. Aquella nit la gent del poblat ens van fer una cerimonia de benvinguda i ens van cantar cancons. Tambe ens van demanar a nosaltres que els hi cantessim cancons dels nostres paisos, no cal dir que vam fer una mica el pena... :)
El tercer i ultim dia va comencar amb un viatge en canoa pel riu que uneix aquests poblats amb la civilitzacio. Aquesta vegada tambe ens vam banyar al riu, mes que res per refrescar-nos que feia una calor increible.
Una de les coses mes rares que ens han passat va ser just al final de dia, quan baixavem de les canoes per agafar l'autobus. De cop i volta va apareixer un home amb un ocell lligat amb una corda. L'ocell era salvatge i molt maco, i l'home ens va dir (traduit per la nostra guia) que era molt pobre i cacava aquests ocells per vendre'ls. El territori on estavem es un parc nacional on estar prohibit cacar, per tant aquests home estava fent una cosa illegal. L'ocell feia molta pena perque volia volar pero no podia perque el tenia lligat amb una corda. L'home ens va dir que ens donava l'ocell per 20.000 kip (uns 1.5 euros). La resposta inmediata va ser que el voliem comprar per deixar-lo lliure, pero llavors vam pensar que si feiem aixo, doncs l'home continuaria cacant perque llavors veuria que es un bon negoci. Ens vam posar a discutir que si ho feiem o no, mentre l'home torturava a l'ocell fent-lo volar per despres estirar-lo amb la corda.
Total, que al final l'home va marxar un moment i va deixar l'ocell lligat a una branca. "ni cortas ni perezosas" una noia i jo, amb un ganivet, vam deslligar l'ocell sense que l'home ens veies. La nostra guia ens va dir que el deixariem anar a un altre bosc, perque l'home no el pogues tornar a cacar. Quan l'home va tornar va demanar que li donessim diners per l'ocell, pero nosaltres li vam dir que l'ocell no era seu per comencar i el vam ignorar. Ell estava parlant amb la nostra guia, i ella al final li va donar 5.000 kip, uns 40 centims, perque calles. La guia estava molt enfadada perque la zona esta protegida i ens va dir que era la primera vegada que veia una cosa aixi, pero que no es estrany perque es una zona molt pobre i la gent fa el que pot per poder menjar. En fi, vam agafar l'autobus i despres de passar per molts boscos, vam deixar anar l'ocell. El pobre estava tant espantat que al principi no podia ni volar, pero al final jo crec que estava be.
No es la primera vegada que em vist coses bastant lletjes que la gent fa als animals. A Vientiane, al Parc de Budda vam veure com un home matava un gos amb un basto. El pobre animal estava dormint i un home va anar per darrera amb un basto i el va matar a cops. Encara no sabem perque. Tambe hem vist gasolineres amb monos engaviats. Els pobres fan molta pena perque la gavia es massa petita i segur que es passen la vida sols.
Jo suposo que tot aixo es degut a la pobresa, i la falta d'educacio del pais en general.
Canviant de tema, ara estem a Pakse, i ja no ens queden gaires dies mes Laos. Arribarem a la frontera amb Cambodia d'aqui uns dies. Espero poder escriure aviat sobre el que ens espera els ultims dies a LAOS!