Vientiane, la capital de Laos

Vientiane es potser la capital d'un pais mes petita que he vist mai. Nomes te uns 260.000 habitants, i per tant te una atmosfera mes de poble gran que de capital. Esta situada a la vora del riu Mekong, amb Tailandia a l'altra vora.
La ciutat en si no es molt emocionant, ni hi ha gaire coses per veure. Una de les coses que no te perdua pero, es Tat Luang, el monument mes important de tot Laos. Es una stupa bastant impresionant.
Un altre dels monuments que no te perdua es el Patuxai. Si recordeu que els francesos van colonitzar Laos durant casi 100 anys, ententreu perque van construir un momument aixi. No us recorda a l'arc de triomf a Paris? Aquest monument es molt mes petit, pero te el seu caracter.
Tambe vam anar a veure el Parc de Budda, un lloc una mic estrany on un tio exenctric es va dedicar a recollir estatues de Budda i de les deitats hindus.
Despres de Vientiane vam anar tirant cap al sur fins al poble de Savannaket. Savannaket tambe te restes arquitectoniques franceses, pero el nostre interes en la zona era una excursio de 3 dies que et porta fins al l'est de Laos (casi amb la frontera amb Vientam) a veure l'etnia dels Katang. Vam arribar a Savannaket bastant tard al vespres, vam trobar l'hotel i vam decidir que l'endema ven d'hora aniriem a l'oficina a preguntar per l'excursio. Doncs tot xino-xano al mati anem a l'oficina per trobar-nos amb tota una colla que marxaven a l'excursio aquell mateix dia! Ai, ai, ai! Resulta que si voliem anar haviem d'anar aquell dia mateix! Doncs corrents vam tornar a l'hotel a recollir les motxilles i corrents sense ni esmorzar, vam unir-nos al grup, que ja ens esperaven. En el grup anaven una parella francesa, una dona canadenca, una parella australiana i nosaltres, i dos guies. El primer dia vam anar amb autobus bastantes hores fins al punt on comencariem a caminar. Vam entrar al parc nacional i vam caminar uns 8 kilometres fins el lloc on passariem la primera nit. Era un poblat Katang, on vam sopar i dormir. Els Katang son animistes i creuen en els esperits dels antepassats. Tenen tabus que vam haver de seguir mentre estavem als seus poblats. Per exemple, a dintre d'una casa no es pot aplaudir, perque aixo pot molestar als esperits, la cual cosa requereix el sacrifici d'un animal. Tampoc pots seure amb els peus apuntant a una persona, els peus sempre han d'estar mig amagats. Quan estas a dintre d'una casa Katang, no es pot entrar a l'habitacio de l'amo de la casa, aixo porta mala sort. Els homes i les dones han de dormir separts, encara que estiguin casats. Aixo es clar, va portar a la pregunta Doncs d'on venen els nes? ens van dir que els matrimonis si que dormen junts a casa seva, pero que dormen separtats si estan a casa d'un altre. Per exemple, les dues nits que vam passar a poblats Katang, el Jeremy i jo vam haver de dormir separats.
El segon dia va ser molt llarg, perque vam caminar uns 18 kilometres fins al segon poblat Katang. Una de les millors coses del dia va ser banyar-nos al riu al final d'una caminada molt llarga. Quan dic banyar-nos vull dir amb sabor i rentar-nos el cabell, ja que no tenen dutxes ni labavos. Aquella nit la gent del poblat ens van fer una cerimonia de benvinguda i ens van cantar cancons. Tambe ens van demanar a nosaltres que els hi cantessim cancons dels nostres paisos, no cal dir que vam fer una mica el pena... :)
El tercer i ultim dia va comencar amb un viatge en canoa pel riu que uneix aquests poblats amb la civilitzacio. Aquesta vegada tambe ens vam banyar al riu, mes que res per refrescar-nos que feia una calor increible.
Una de les coses mes rares que ens han passat va ser just al final de dia, quan baixavem de les canoes per agafar l'autobus. De cop i volta va apareixer un home amb un ocell lligat amb una corda. L'ocell era salvatge i molt maco, i l'home ens va dir (traduit per la nostra guia) que era molt pobre i cacava aquests ocells per vendre'ls. El territori on estavem es un parc nacional on estar prohibit cacar, per tant aquests home estava fent una cosa illegal. L'ocell feia molta pena perque volia volar pero no podia perque el tenia lligat amb una corda. L'home ens va dir que ens donava l'ocell per 20.000 kip (uns 1.5 euros). La resposta inmediata va ser que el voliem comprar per deixar-lo lliure, pero llavors vam pensar que si feiem aixo, doncs l'home continuaria cacant perque llavors veuria que es un bon negoci. Ens vam posar a discutir que si ho feiem o no, mentre l'home torturava a l'ocell fent-lo volar per despres estirar-lo amb la corda.
Total, que al final l'home va marxar un moment i va deixar l'ocell lligat a una branca. "ni cortas ni perezosas" una noia i jo, amb un ganivet, vam deslligar l'ocell sense que l'home ens veies. La nostra guia ens va dir que el deixariem anar a un altre bosc, perque l'home no el pogues tornar a cacar. Quan l'home va tornar va demanar que li donessim diners per l'ocell, pero nosaltres li vam dir que l'ocell no era seu per comencar i el vam ignorar. Ell estava parlant amb la nostra guia, i ella al final li va donar 5.000 kip, uns 40 centims, perque calles. La guia estava molt enfadada perque la zona esta protegida i ens va dir que era la primera vegada que veia una cosa aixi, pero que no es estrany perque es una zona molt pobre i la gent fa el que pot per poder menjar. En fi, vam agafar l'autobus i despres de passar per molts boscos, vam deixar anar l'ocell. El pobre estava tant espantat que al principi no podia ni volar, pero al final jo crec que estava be.
No es la primera vegada que em vist coses bastant lletjes que la gent fa als animals. A Vientiane, al Parc de Budda vam veure com un home matava un gos amb un basto. El pobre animal estava dormint i un home va anar per darrera amb un basto i el va matar a cops. Encara no sabem perque. Tambe hem vist gasolineres amb monos engaviats. Els pobres fan molta pena perque la gavia es massa petita i segur que es passen la vida sols.
Jo suposo que tot aixo es degut a la pobresa, i la falta d'educacio del pais en general.
Canviant de tema, ara estem a Pakse, i ja no ens queden gaires dies mes Laos. Arribarem a la frontera amb Cambodia d'aqui uns dies. Espero poder escriure aviat sobre el que ens espera els ultims dies a LAOS!