dilluns, 18 de juny del 2007

Viatge al Parc Nacional de Murchinson-Uganda

Ja tornem estar a Kampala! El viatge a les catarates de Murchinson va ser una passada. El dia va comencar quan el conductor de la furgoneta ens va recollir al hotel/campament, erem en total 8 persones: nosaltres dos, un canadenc, un belga i quatre holandesos. La carretera fins el parc es bastant desastrosa (com totes) i de cop i volta en un dels sotracts pam! vam reventar una roda. No punxar no, reventar! Va quedar la roda destrossada... doncs vinga tots a fora, a canviar la roda. Quan el conductor va canviar la roda, pujem tots a la furgoneta i el conductor havia perdut les claus!!! Vinga doncs, tots cap a fora a buscar les claus. Deu minuts mirant per tot arreu, el terra, el maletero.. i li diem al conductor que es miri les butxaques un altre cop, i sorpresa! alla estavem les claus. El pobre estava mes avergonyit, i nosaltres vinga a riure. El campament al Parc Nacional de Murchison es bastant basic, tendes i alguns bungalows. Tenen un restaurant i un bar. El mati del dia seguent ens va venir a buscar el guia i vam anar al parc, alla vem veure (el Jeremy i jo per primera vegada) les girafes, elefants, una pila de impales, i per fi! un lleo! era una lleona que estava embarassada. Estava just davant del nostre cotxe, i vam poder fer moltes fotos. A la tarda vam agafar una barca pel riu Nil!! Si, si el Nil! el mateix riu que acaba a Egipte i al mediterrani. Es bastant impresionant pensar que es el mateix riu i que passa per tants paisos. El riu va ser la millor part, com que tenium una barca per nosaltres sols, doncs vam anar molt a prop del hipopotams, i els cocodrils! quina passada veure un camp ple de cocodrils prenent el sol. Com a minim vam veure 100 hipopotams a dintre l'aigua, uns quants estavem a fora corrent, quina gracia! semblem una combinacio molt extranya d'un porc i una vaca. A la tada vam tornar al campament per sopar i unes cerveses. Just despres de sopar estavem un quants alla sentats, xerrant... quan de cop i volta vam sentir un terratremol! el terra va comencar a vibrar (no molt molt fort, pero el suficient perque tots ho notessim) i els camarers del bar estaven tan tranquins, i al final diuen... aaah.. es un terratremol, no passa res! Resulta que estem molt a prop d'una falla aixi que es bastant normal. Al campament ens van dir que si havien de llevar-nos durant la nit que vigilessim perque normalment hi ha un hipopotam que ronda per alla, i ben cert! a les 4 del mati ens va despertar un soroll increible, i resulta que l'hipopotam estava just a fora de la nostra tenda. Feia una mica de por perque pensavem, que passara si s'entrevanca amb una corda i es cau a sobre nostre? al final no va passar res, pero quin soroll que feia!L'endema al mati vam anar a veure les cataractes, son bastant impresionants. Alla hi havia bastants turistes, cosa que es sorprenent perque aquesta regio d'Uganda te mala fama (guerrilles i rebels... ai, ai, ai). Pero nosaltres ens vam sentir molt segurs.
Ara ja estem de tornada a Kampala. Aquesta tarda anem a veure un mercat i una mezquita. Dema a les 3 de la tarda agafem un autobus per anar a Arusha, Tanzania. Casi son 24 hores amb autobus, ni cal dir que no en tinc gens de ganes. A Arusha comencarem el voluntariat.
De moment res mes.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Laurita, mi amiga!!!

We miss you guys tons!

I do enjoy reading the blogs though. It is the closest I can get to "traveling with you".

The Catalán version is a bit more challenging, but I love it.

You guys got great pictures! What an adventure!

Take care, Love,

Cinthia

Greg ha dit...

Do not know Spanish.
English may be an insult.
No crylic font for Russian.
So:
SPA-SEE-BA. Ochin horoshow -?pictures?.

And some bulshoie format.

Greg-stev-on-ovich

Anònim ha dit...

Després de veure aquestes fotos, les de national geographic no ténen tant merit eh! quina enveja q feu, seguiu escribin't sempre q podeu.

Love,

Nuria

Anònim ha dit...

Laureta laureta!!!
Fantàstic, m'està agradant aquest reportatge que fas. Et podries dedicar a publicar guies de Viatge!!! Ja ho veig, la intrèpida Laura Fountain amb el seu inseparable Jeremy ens mostren els llocs més inhòspits del món mundial!!!!

Petons!!!

Anònim ha dit...

Per cert, L'anònimo sóc jo, l'Eduard de Mollet!!!