Primeres impresions de Tanzania

Per fi Tanzania!Tinc la impresio que aquesta entrada sera bastant llarga, encara que no tinc gaire
temps a l'internet aixi que a veure si ho puc resumir una mica. Com vaig dir a l'ultima entrada, el JP i jo vam agafar un autobus desde Kampala, Uganda, fins a Arusha, Tanzania. Com sempre vam tardar mes hores de les previstes, i
en total vam passar 25 hores en un autobus. El pitjor de tot es que cada hora mes o
menys, el conductor parava l'autobus, engegava totes les llums, i algu pujava o
baixava de l'autobus. Tot era una mica raro, tambe pujavem carretons amb pinyes,
platanos i jo que se mes. Al final vam arribar a Arusha on ens esperava el coordinador
del voluntariat (es diu Lema) per portar-nos a casa. El poble on vivim es diu Tengeru,
i esta al costat d'una muntanya amb el nom de Meru. El poble es bastant pintoresc,
molt verd, hi ha arbres de platanos, mangos, avocats (els avocats mes grossos que he
vist en la vida), i jo que se que mes. La casa on vivim no esta gens malament, si
consideres on vivim. Tenim la nostra propia habitacio, i de tant en tant hi ha aigua
calenta per duxar-se. L'electricitat desapareix un parell de cops cada dia, pero
sempre torna al final. Quan vam arribar vam coneixer a altre gent que vivia a la casa
com a voluntaris: tres noies canadenques, una noia mexicana, una italiana, i un parell
d'americanes. Al principi vam pensar, mira que be, no estarem sols. No vam tardar a
canviar d'opinio! Sense "comerlo ni beberlo" vam comencar a sentir una pila
d'histories de molt malt rotllo entre les noies del Canada i el coordinador, Lema.
Histories de diners que havien desaparegut, baralles entre ells, en fi, molt mal rollo. Resumin, tots els voluntaris marxavem l'endema, i la veritat es que despres de sentir
tot el drama, doncs no em va fer gaire pena. Ara som nosaltres dos, i un parell de
voluntaris que tambe acaben d'arribar. El dia despres d'arribar, vam tenir una sessio d'orientacio. Ens vam explicar una mica
de la historia del poble, la historia de la fundacio (Green Foundation), la historia
de Tanzania, i una mica el que fariem com a voluntaris. El dia seguent vaig anar a l'orfanat on passare la majoria del temps. L'orfanat es
part d'un projecte que inclou un hospital i una escola. Hi ha 24 nens, de 3 mesos fins
a 4 anys. Quan fan els 4 anys els enviem a un internat per comencar primaria i despres
secundaria. Quan arriben a aquesta edat tots els nens (i nenes) han trobat un esponsor
(normalment estrangers) que els hi paguen els estudis. No es un mal montatge. Els
nens estan sans i ben cuidats. Nomes hi ha unes quantes coses que se'm fan rares
perque nosaltres estem acostumats a uns estandars diferents. Per exemple, encara fan
servir bolquers de roba, i quan els canvien no fan servir sabo, ni aigua per rentar-
los sino que fan servir el mateix bolquer (brut) (disculpes en avancat pels detalls
:). Tampoc tenen mocadors, aixi que els nens van una mica bruts (menjar, mocs...).
Una altra cosa es que aqui fa bastant fred al mati i al vespre (estem a uns 1.500
metres d'alcada i es molt humit), i tenen totes les finestres obertes amb un fred que
et peles. Tota la roba que tenen es donada, i encara que es veu que es de bona marca,
esta tota plena de forats i molt gastada. Per menjar nomes els hi donen llet en pols
(que normalment compren els voluntaris) i arros amb quatre fulles d'enciam pels mes
grans. No mengen carn, ni fruita, ni peix. Tambe haig de dir que a nosaltres ens
preparen el menjar, i cada dia, per dinar i sopar es arros amb mongetes, o arros amb
llenties, o arros amb qualsevol altre cosa. Jo suposo que la carn es massa cara.
Quines coses no?...
Ahir vam passar el dia a Arusha (que es bastant gran i esta a uns 12 km.) Vam anar a
veure unes quantes empreses de safaris, per demanar preus i condicions. Esperem fer un
safari al final de les 3 setmanes de voluntariat. Tambe estem mirant de fer coses
durant els caps de setmanes, ja que no hem de treballar. Hi ha moltes opcions, i una
de les coses mes interessants es anar a passar uns dies amb els maasai, o el
"bushmen", no se com traduir-ho, pero es algo aixi com la gent de l'arbust (??). Es
una tribu que viuen per aqui, i literalment viuen als arbres, sense cases, ni aigua,
electricitat ni res. Per menjar cacen, no fan agricultura. Estan a una area molt
remota, i es veu que s'hi pot anar a passar un cap de setmana amb ells. Amb els Maasai
(si, si, amb dos aa "Maasai) es una altra historia. Per aqui Arusha n'esta ple, es
facil de veure perque encara van vestits amb la vestimenta tradicional, i porten molts
ornaments. Quan vas amb el cotxe a qualsevol lloc, els veus amb les vaques pasturant.
Es possible que aquesta setmana el Jeremy i jo anem a passar un dies a un poblat
Maasai no com a turistes, pero per ensenyar angles a l'escola local. Hem parlat amb
altres voluntaris que ho han fet, i es veu que es una experiencia bastant surrelista.

Una nota una mica mes sinistre. Ahir vam anar a veure un parc o una mena de zoo local,
i de cami vam veure un accident de trafic. Aqui per transport public la gent agafa un
dala-dala, que es una furgoneta on hi posen de 15 a 20 persones. Jo n'agafo dos cada
dia per anar a l'orfanat. No cal dir que les carreteres no estan en gaire bon estat i
la gent condueix com bojos. Doncs just anavem conduin amb el nostre coordinador, quan
vam veure una pila de gent al mig de la carretera, tambe hi havia un camio i un dala-
dala que havien tingut un accident. Vam haver de parar i sortir del cotxe. Nomes havia
sobreviscut una persona, i tenien tots els morts al costat de la carretera. Jo no
havia vist mai a una persona morta, i veure 15 o 20 cossos alineats al costat de la
carretera feia una impresio que encara no me la he tret de sobre. Hi havia una dona
que estava viva, pero molt malt ferida, i la resta estaven tirats a terra. Jo em vaig
marejar una mica, i em van agafar moltes ganes de plorar. Semblava una escena d'una
pelicula. Tambe hi havia un noi sentat a terra amb les mans lligades perque resulta
que havia intentat robar al morts. Al cap d'uns minuts va arribar la policia amb un
camio i vam comencar a posar els cossos a dintre, quin espectacle. Erem 4 voluntaris i
el coordinador, que ens va dir que els accidents son molt normals, pero que ell no
havia vist mai un accident on tothom (menys un) s'havia mort. Realment ens va donar
una altre prespectiva de la vida aqui, ja sabem que els accidents passen a tot arreu,
pero el fet que aixo sigui normal (estem parlant de 15 o 20 persones, entre ells un
nen petit), i que la policia deixava que tothom s'acostes, i carreguen els morts a un
camio, es el que sembla tan surrealista. Despres d'aixo estavem tots callats, i com
aquell que diu la resta del dia va ser una mica estrany. Fins i tot aquesta nit
passada m'he despertat a les 3 del mati, sense poder dormir perque les imatges em
continuaven passant pel cap.
Canviat de to... que no sigui tan tragic. A la casa on vivim tambe hi viu el
coordinador, i un altre noi (de nom Babu) que s'encarrega de portar-nos el menjar,
obrir la porta quan algu truca, es una mena d'ajudant o alguna cosa aixi. Tambe hi ha
la Mama Gladness, que es la mare del nostre coordinador i ella es la que ens prepara
el menjar. Quina dona! Sembla que tingui 80 anys i no para tot el dia. Tambe hi ha
bastants nens que venen i van tot el dia. Al poble ja ens coneix tothom, i quan
caminem pel carrer tothom ens saluda, i els nens ens diuen "Mzungu, mzungu" que es nom
per una persona blanca. Et sens com una persona famosa, tu!Quan acabem el voluntariat estem mirant de fer un safari, i potser tamber anar a
Zanzibar, que es una illa que pertany a Tanzania i que tothom diu que val molt la
pena, molta influencia arab, les platges son precioses, el menjar es una passada...
aixi que ja veurem.
De moment res mes, ah! tambe estem aprenent una mica de swahili. Jolines que dificil!
Asante sana! (gracies)