dijous, 14 de juny del 2007

Mes noticies de Ruanda!

Ara que tinc una mica mes de temps us explico el que hem fet els ultims dies i mes mes impresions de Ruanda. Una de les primeres coses que es noten de Ruanda es que tot esta mes net i mes verd que la resta de paisos del voltant. Ruanda te de sobrenom "el pais dels mil turons". I am rao. El pais senser esta a les muntanyes, i tot es molt verd. Kigali es la capital i es una ciutat mes ordenada i neta que Kampala a Uganda, o Nairobi a Kenya. Una de les coses que mes m'ha cridat l'atencio es que els ruandesos son gent molt amable i simpatica. A tot arreu on anavem sempre hi havia algu que ens preguntava si necessitavem direccions, o ajuda... M'ha quedat la impresio que Ruanda no esta acostumada a rebre turistes (sobretot pel genocidi) aixi que ara estan intentant reconstruir la seva imatge com un pais digne de visitar. Als restaurants, museus, a la oficina de turisme, o a l'hotel.... a tot arreu et donen les gracies per visitar Ruanda. La visita al goriles va ser el mes espectacular. Es fa dificil explicar la sensacio de trobar-se una fimilia de 8 o 9 goriles a la jungle i estar amb ells sense barreres, o cap altre proteccio. Nosaltres vam veure el mascle mes gros (220 kilos de pes) i el bebe mes petit (una setmana i mitja de vida). Tambe hi haia un golila de 3 anys que jugava per tot arreu. Es una d'aquelles experiencies que recordarem tota la vida. El poble on vam passar la nit abans de visitar els goriles es diu Ruhengeri. All avam visitar el mercat local, tota la tarda ens seguien els nens del poble, fins i tot el Jeremy em va preguantar si jo havia adoptat un parell de crios sense consultar amb ell primer. Es molt curios perque els nens no demanen res, nomes et diuen Hola, i despres et segueixen per tot arreu. Despres dels goriles vam tornar a Kigali, on per fi! m'esperava la meva maleta, quin descans! A Kigali vam visitar el museu del genocidi. El museu es una exhibicio on expliquen perque va passar el genocidi, els esdeveniments, paren de les victimes. A fora del museu tenen les foses comuns. Encara ara troben gent enterrada pel pais, i a mesura que els troben els van enterrant aqui. De moment tenen 250.000 victimes enterrades aqui. En el genocidi van morir 1.000.000 de persones. Es increible que en 13 anys Ruanda s'ha convertit en una pis net, ordenat o tothom sembla oblidar el passat i mirar cap al futur. Decididament Ruanda es convertira en una destinacio turistica important en el futur. Es un pais que m'agradaria tornar a visitar.
Coses curioses: A tota la zona de l'est de l'Africa els homes caminen agafats de la ma. Vam preguntar i no es res sexual o de novios, sino una manera d'expressar amistad. El taxis mes baratos son les buda-buda, o motos. Ahir vam agafar una per recollir la motxilla i avuie el Jeremy i jo hem agafat dos mes per venir a l'hotel. La majoria son nois joves i tu vas de paquet. Es molt divertit.
Ara ja hem tornat a Uganda i dema marxem al riu Nil. Estarem tres dies sense internet com a minim. Petons a tothom.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola parella!
Us recomano, si no l'heu llegit, que aconseguiu JA el llibre "Ebony", de Ryszard Kapuscinski, on relata les seves experiències pels paisos africans i explica l'origen de molts dels conflictes de per allà. Pot semblar una mica conyàs, però suposo que si esteu per allà i aneu reconeixent llocs i actituds, us farà gràcia.

Lluís