Nairoibi, el caos! la maleta, perduda! i per fi, Uganda!

Doncs per on comenco? han passat tantes coses aquests ultims dies que el millor es potser comencar amb el primer vol de Montreal a Londres. Aquest vol a ser el causant de bastans esdeveniments per senzill fet que va sortir 45 minuts tard. Aixo va fer que aribessim a Londres amb el temps just per agafar la connexio a Nairobi. Com a resultat, al arribar a Nairobi nomes va arribar la maleta del Jeremy, la meva es va quedar a Londres. A l'aeroport ens van dir que hi havia un altre vol al mati seguent aixi que vam decidir no afagar l'autobus cap a Uganda al mati per aixi recollir la maleta. Van anar a l'hotel (no del tot malament) i a dormir que ja era hora. A les 5 del mati ens va despertar la crida a l'oracio de la mezquita del costat. Es un soroll que no havia escoltat mai, i la veritat es que es bastant impresionant. El cant ressona per tota la ciutat i de cop es fa un silenci molt intens. Despres d'uns minuts tot torna a la normalitat. Al mati ens vam llevar amb la noticia que la maleta no havia arribat, encara estava a Londres! El seguent autobus sortia a les 7 del vespre. Mentre esperavem vam anar a passejar per Nairobi. Quina ciutat mes caotica, no hi ha senyals de transit enlloc, i tothom condueix per alla on l'hi va be. Per tot arreu hi ha gent cridant que et volen vendre un safari, o una excursio o qui sap que. Nairobi te fama de ser una ciutat bastant perillosa, i la veritat es que tot el temps alla teniem la impressio que tothom ens observava. Tambe es normal quan en tota la ciutat vam veure 5 o 6 persones blanques. Al vespre vam agafar l'autobus pensant que podriem dormir i arribar a Uganda al mati. En realitat el vaitge va durar 5 hores mes del normal perque les plujes s'han endut la majoria de les carreteres, els bonys i sotracs eren de la mida del canyon del Colorado! Una cosa molt surrealista es travessar la frontera a les 4 del mati, a les fosques, al mig del no res. Sobretot quan ets la unica personal blanca i estrangera. Una experiencia bastant intimidatoria. I aixi que ara estem a Kampala. La ciutat tambe es caotica pero un se sent mes segur. El que hi ha aqui es molta pobresa, nens corrent descalcos, o completament despullats, sentats al terra, gallines, cabres i vaques per tot arreu... Per alguna cosa en diuen el tercer mon, no?Coses curioses:Tant a Kenya com a Uganda condueixen per l'esquerra. Quan la gent ens veu per carrer (sobretot nens) ens criden: Mugunzu!, que vol dir "persona blanca" en swahili. La companyia de mobils de Kenya es diu, "Safaricom", que apropiat!
Dema marxem cap a Ruanda, ja continuare informant.
PD: la maleta en teoria esta a Ruanda esperament. Espero que sigui veritat.