Siem Reap

Com ja vaig dir a l'entrada anterior, Siem Reap es el poble des d'on es visiten els temples d' Angkor. A part d'aixo, pero, hi ha altres coses que val la pena visitar dins del mateix poble. Moltes de les atraccions son botigues o tallers d' ONGs. Cambodia es un pais molt pobre, i degut a la guerra i a les mines personals, hi ha molta gent mutilada, normalment els hi falta una cama per haver trepitjat una mina. Aquests tallers donen oportunitats a gent que d'altra manera nomes podria demanar caritat. Una de les coses que vam anar a veure va ser una granja de seda. Degut a la fama que te la seda en aquesta regio, es possible visitar un dels llocs on es produeix i es teixeix la seda. El proces es molt interessant, i comenca amb els cucs de seda.

Seguidament ens van ensenyar com treuen els capullos de seda, i extreuen el fil que tot enrollat, es el fil de seda. Per treure el fil, posen els capullos en aigua calenta, i amb un basto van estirant el fil, i despres l'enrosquen.


Despres tenyeixen el fil dels diferents colors.


Passen els fils per diferents rosques fer fer-los mes forts

Finalment, posen tots els fils necessaris a la teixidora, i poc a poc, a ma van fent el teixit. Jo m'imagino que aixi es com es feia quan la iaia Rosa era jove i treballava a la teixidora, no?



Tot el proces sembla molt complicat, i ens van explicat que es triga uns 6 mesos per apendre.
Aqui estic jo a la botiga on vaig comprar la seda, ole, ole!

Un altre lloc que vam visitar es dedica a tallar fusta i pedra, i a fer pintures. Ens van fer un tour del taller. Tota la gent que treballa en aquest taller son o orfans, o de families molt pobres. Les noies que es dediquen a pintar, per exemple, son totes sordes.




Un altre lloc d'aquest estil que vam visitar va ser un restaurant. El restaurant esta envoltat de filat i a dintre tenen milers de papallones. El restaurant serveix per entrenar a gent pobre en el sector de l'hosteleria, des del cuiner fins les camareres son gent jove sense recursos, i el restaurant els hi dona l'oportunitat d'apendre un ofici. El restaurant es molt maco, i mentre menjes pots veure les papallones volant per tot arreu.

Algunes papallones son mes curiores que altres.

A Siem Reap tambe vam visitar el museu de les mines personals. El museu el va fundar un home que havia sigut un nen soldat amb el Khmer Rouge, i quan era petit ell mateix havia posat moltes mines per tota la regio. Al acabar la guerra, va comencar a desactivar les mines i poc a poc va anar montant un museu. Fins avui encara es dedica a desactivar moltes mines. Cambodia es un dels paisos mes minats del mon, i just al costat de la carretera vam trobar aquest senyal. Aixo ho posen quan han descobert una mina a terra, fins que algu pugui venir a desactivar-la.

Les mines contribueixen molt a la pobresa ja que els pagesos no poden fer servir la terra fins que saben segur que no ha ha mines, i tot i aixo cada any molta gent perd cames o es moren al trepitjar-ne una per accident.
Aixo forma part de l'exhibicio del museu

A part d'Angkor hi ha molts altres temples per la zona. Un dels que et recomanen que visitis es Beng Melea. Aquesta es una d'aquelles experiencies on et sens com si fossis l' Indiana Jones. El temple esta bastant apartat del Siem Reap, la cual cosa vol dir que no el visita gaire gent. Es un temple enorme i esta tot en runes, basicament els arqueolegs l'han deixat com el van trobar. Quan vam arribar erem els unics turistes i nomes hi havia un grup de gent local que estava tallant unes plantes. El temple dona l'oportunitat de pujar i baixar per passadissos, escalar parets, caminar pels sostres, buscar raconcs, i basicament explorar el que vulguis. Vam passar dues hores i mitja per visitar tot el temple, una passada!







A Siem Reap tambe vam tenir l'oportunitat de coneiexer una persona local molt interessant. Una nit mentre caminavem pel poble se'ns va acostar un home oferint-nos un tuk-tuk (les motos amb el remolc a darrera). S'ha de dir que es impossible fer dos passos sense que algu es diu: mister, mister! tut-tuk? Es clar tothom vol que lloguis un taxi. Aquest home, pero, parlava angles com un natiu de California, cosa rara perque normalment els taxistes nomes saben quatre paraules en angles. Bueno, vam comencar a parlar i vam decidir llogar-lo perque ens portes al temple de Beng Melea, i a la granja de seda, que estan bastant lluny. Aixo ens va donar l'oportunitat de parlar amb una persona local i fer-li preguntes. Ens va explicar que havia apres angles quan era petit amb un missioner america. Ara tenia 44 anys. Ens va explicar que quan era petit va trepitjar una mina i va tenir sort perque en comptes de perdre la cama, nomes va perdre part del talo del peu dret. Ell tenia 15 anys quan el Khmer Rouge va arribar a Cambodia l'any 1975. Com la resta de la poblacio, la seva familia va haver d'abandonar el lloc on vivien i els van posar en camps de treball. Ens va explicar que en aquests camps havien de treballar la terra durant 12 hores al dies, i nomes els donaven un apat d' una mica de sopa d'arros per menjar. En total, de la seva familia de set germans, nomes van sobreviure ell, una germana i el pare. La resta de la familia va morir o de gana, o de malaltia, o executats; ni ell ho sap.
Ara ell esta casat i te dos fills. Ens va explicar que a Cambodia la corrupcio es tan prevalent, que per trobar qualsevol tipus de feina, has de pagar a la persona que lloga els empleats. Ens va dir que abans de ser taxista treballava netejant habitacions d'hotel, on nomes paguen uns $60 al mes. Doncs fins i tot per aquesta feina has de pagar al gerent que contracta. Ens va explicar que va haver d'estalviar durant 3 anys per poder comprar-se la moto i el remolc per fer de taxista. En total li va costar $860. Ara diu que si te sort pot estalviar uns $300 a l'any, despres de pagar tots els gastos de la seva familia, i ajudar al seu pare que ja es gran.
Son coses com aquestes que et fan veure la sort que tenim els que vivim als paisos desenvolupats. Encara que a vegades ens queixem de segons quines coses, la veritat es que som molt afortunats d'haver nascut a un lloc on tenim les necessitats basiques cobertes, i tambe tenim oportunitats pel futur.