Pnom Penh, la capital de Camboya

Pnom Penh es una ciutat a la que costa acostumar-se. Al igual que Bangkok, el trafic es impossible, la contaminacio horrorosa, el soroll interminable, etc. Pero a diferencia de Bangkok, aqui les aceres es fan servir com a parking, les cloaques estan obertes i preparades a empassar-se al vianant despitat, i el trafic va en qualservol direccio, tan si es direccio contraria o prohibida.
Pnom Penh es una d'aquells llocs on acabes esgotat al final del dia. La calor es insuportable i el fum dels cotxes i motos fa que acabis el dia amb amb la pell gris.
Es increible la poca consideracio que els conductors d'aquesta ciutat tenen pels vianants. Quan travesses el carrer en un pas de vianants amb el semafor en verd, has de rezar una avemaria perque no saps mai si els conductors pararen per deixar-te passar, o si senzillament decidirant ignorar-te. Quan travesses el carrer sense pas de vianants, has de rezar un avemaria i un parell de parenostres perque aqui si que posen la teva vida en perill. Els conductors, tan de motos com de cotxes, ignoren completament als vianants, i es la teva responsabilitat assegurar-te que no t'atropellin.
A part d'aixo, Pnom Penh es una ciutat molt interessant. Hem visitat un parell de mercats on la majoria de les coses en venta son de fabriques com Calvin Klein, Dockers, Gap, Banana Republic, Old Navy, Lacoste, Burberry, Polo Ralph Lauren, Columbia, etc. Aquestes marques tenen la fabricacio a Camboya i per tant moltes coses acabes als mercats locals a preus ridiculs.
A part d'aixo tambe hem visitat un parell de llocs historics en relacio al genocidi del Khmer Rouge. Un dels llocs es Toul Sleng. Abans del Khmer Rouge, Toul Sleng era un institut. Durant els anys de Pol Pot el van convertir en una preso. Tambe es coneix amb el nom de S-21. Els presoners eren qualsevol persona que el Khmer Rouge consideres un enemic de l'estat: intelectuals, professors, metges, gent educada, etc. En total consideren que de les 20.000 persones que van estar empresonades aqui, nomes en van sortir vives 7.
La visita es bastant impresionant perque al acabar la guerra, van deixar l'edifici tal i com el van trobar. A mes, ara hi ha exposades tant les fotos dels presoners al arribar a la preso, com algunes calaveres.
Aquest es un dels edificis des de fora.
Una de les aules convertides en habitacio d'interrogacio.
Fotos dels presoners.
Aula convertida en cel.les individuals.

Un altre lloc que vam visitar va ser el camp de l'extermini. Aquest era el lloc on portaven als presoners de Toul Sleng per executar-los. El lloc esta a uns 15 km de Pnom Penh i al arribar un es troba amb aquesta estupa. El monument esta ple de calaveres humanes que s'han trobat a les fosses comuns. El mes impresionant i la cosa que posa els pels de punta es la terra dels voltants, on si un s'hi fixa be encara es veuen trossos de roba i ossos que surten de terra. En total vam veure potser uns 5 trossos d'ossos humans que sortien de terra, una visio increible. Evidentment encara tenen moltes fosses comuns per excavar.
Aquesta es la estupa plena de calaveres.

En aquest arbre la gent deixa els trossos de roba que van surtin de terra, dels cossos encara enterrats pels voltants.
Els forats de les fosses comuns.

Finalment, una altra cosa curiosa de Camboya. El pais te la fama de ser un lloc on tot s'hi val, basicament res es il.legal. Aixo ho vam experimentar en dos coses. Una, es la pizza felic. Si, si, Nuri ja se que t'ho ja saps el que vaig a dir, ja, ja, ja! Una de les coses famoses a Camboya es la pizza felic, basicament pizza on en comptes d'orengue s'hi posa marihuana!!! Quina rissa, vas al restaurant, demanes una pizza i preguntes si te la poden fer felic. Jolin, despres et passes la nit rient per qualsevol tonteria. Quina conya!
L'altre cosa son els camps de tiro. En teoria son il.legals, pero tothom sap on son i qualsevol taxista t'ofereix portar-t'hi. Basicament els soldats camboyans, per guanyar diners extra, monten uns camps de tiro on pots probar tot tipus d'armes: metralletes, AK-47 Kalashnikovs, M-16, Colt 45, i fins i tot un bazooka!! El Jeremy, com a bon america, no es va poder resistir i va haver de probar la Kalashnikov AK-47, per $30 et donen unes 35 bales.



El lloc feia una mica de por amb totes aquestes armes per tot arreu, pero el Jeremy s'ho va passar be. Jo, per si de cas, m'ho vaig mirar des de la distancia, encara que em vaig haver de posar cascos per protegir-me les orelles de soroll.
Dema marxem cap al poble de Kampot, que esta al mar. Despres haurem de tornar a Pnom Penh i despres cap al Vietnam (suposem).