Vietnam, m'encanta!

La primera parada del Vietnam va ser Saigon, o com es coneix actualment, HoChi Min City. La ciutat es molt moguda, amb molt trafic i molta gent. Tot i aixo, te cert encant, i ha bastant llocs que hem visitat. Durant aquests pocs dies al Vietnam he apres molt de la guerra, de la guerra Americana com en diuen aqui. Primer, doncs jo no sabia que el Vietnam era en realitat dos paisos: Viet i Nam. El sud estava amb els Estats Units, i el Nord, comunista, volia ajuntar el pais i fer fora als yankis. Com que de moment nomes hem visitat el sud, hem conegut bastants vietnamites que ens han explicat que ells van lluitar amb els Estats Units, i es clar, com a resultat van perdre la guerra. El nord va conquistar el sud, i tot el pais es va fer comunista i ara es diu Vietnam. Que curios, no?
Moltes de les coses que hem visitat tenen que veure amb la guerra. Tunels, on s'amagaven els guerrillers, museus, etc. S'ha de dir que com que el nord va guanyar la guerra, doncs ells son els que expliquen la historia, aixi que sempre doncs el americans son els dolents i els comunistes els bons. Bueno, la historia se repite.
Doncs, un dels llocs que vam visitar va ser un tunels que els guerrillers havien construit per amagar-se de l'enemic. Els tunels eren tan petits que s'havien d'arrossegar de panxa per poder passar.

Tanc america que es va quedar al Vietnam

Ara hi ha un tunel que han fer el doble de gran perque els turistes puguin passar, i era tan petit, que no vaig poder! El Jeremy es va atrevir, pero jo, quan vaig veure que era tan estret i tan fondo, em va agafar por i em vaig tirar enrere. Una mica de vergonya, si, pero millor aixo que un atac de panic!
Tambe vam visitar el Museu de la Guerra. En ell, el govern del Vietnam, ensenya les barbaritas que els americans van fer durant la guerra: Napalm, Agente Naranja, assessinats, bombes, etc. Total, molt depriment. Al pobre Jeremy diu que quan ens preguntin d'on som hem de dir que som d'Espanya, per si de cas.
Una de les coses mes curioses que hem vist va ser una missa de la religio Cao Dai. Aquesta religio es una barreja de budisme, cristianisme i hinduisme. Cada dia fan missa quatre vegades i pots anar a veure-ho. Tot molt raro amb estatues de Jesus, Buda i deus hinduistes per tota arreu. Semblava la Disneylandia de la religio. Aqui estan les dones preparant-se per la misa. Els seguidors de la religio Cao Dai sempre van vestits de blanc.
A dins del temple abans de la misa
La misa.

Els sacerdots


Despres de Saigon, vam agafar un autobus fins a Dalat. Dalat es a les muntanyes interiors del Vietnam, a uns 1.500 metres d'alcada. Aixo fa que la temperatura sigui d'uns 18 a 25 graus tot l'any.
Vista de la placa principal del poble

La ciutat es coneix com la "ciutat de la primavera eterna", aixo fa que es conrein moltes flors i vegetals que no es troben a la resta de Vietnam: moniatos, maduixes, mores, etc. La ciutat es molt neta i per tot arreu hi ha gent venent flors.
El mercat ofereix oportunitats de veure les dones amb els sombreros tipics venen verdures.

Es molt diferent de la resta del pais. Alla vam visitar la Casa Boja, obra d'una dona arquitecte que te gust per les coses rares. A la casa hi ha habitacions per llogar, com un hotel, pero no crec que la mama s'hi volgues quedar.



Tambe vam visitar el jardins botanics del poble. Tot de flors, estanys, i fonts. Molt maco, i molt raro trobar un lloc tan ben cuidat i net al Vietnam.


Una de les coses mes curioses al poble es la Vall de l'Amor. Una mena de parc on hi ha tot d'estatues romantiques, un llac, musica romantica, flors. Una mica pallasso, pero maco per passar-hi unes hores.
Jo a la Vall de l'Amor, ooohhh

Una de les coses mes divertides que ens va passar va ser amb una moto que vam llogar. Alguns dels llocs que vam visitar estaven massa lluny per anar a peu, aixi que vam decidir llogar una moto com ja hem fet altres vegades. Vam decidir anar a visitar una catarata bastant apartada. Per arribar-hi vam haver de baixar per una carretera amb bastanta pendent, la cual cosa no va ser dificil. Pero pujar va ser una altre historia bastant diferent. El Jeremy normalment condueix i jo vaig de paquet. Doncs anavem pujant xino-xano per la pendent, en segona marxa. De cop la moto no podia pujar per la pendent, i el Jeremy va decidir baixar a primera. Encara no sabem com va passar, pero la moto es va esvalotar amb el resultat de que la roda de davant va sortir disparada cap a l'aire. Jo, de cop em vaig trobar que els peus em tocaven a terra,i vaig saltar de la moto. El Jeremy, encara agafant el manillar, intentava controlar la moto. Jo estirant el jersey del Jeremy perque no volia que al caure la moto a terra, el Jeremy surtis disparat endavant. Total, que la moto va acabar caient a uns arbustos del costat de la carretera,i ell i jo vam acabar enriulats del susto i de la vergonya. En aquell moment passaven tres motos amb tot de nois joves del poble, preguntant-se que feien aquest parell d'estrangers amb la moto a terra i sense parar de riure. No va ser res mes que un susto sense consequencies. Aqui esta el Jeremy al final del dia amb la moto.