Ultims dies a Laos

Despres de Savannakhet vam arribar a Pakse. Pakse es un punt important a Laos per que fa frontera amb Tailandia, i tambe perque es l'entrada a la zona de Laos que produeix tot el cafe. Per visitar la zona vam llogar una moto i vam agafar la carretera cap a l'est, cap a l'interior de Laos. Per cami ens vam aturar a dues cataractes per fer fotos. Per tota la zona hi ha cafe assecant-se al sol. Aquesta dona ens va donar permis per fer-li una foto mentre assecava els grans de cafe. El Cafe Lao (que es com es coneix aqui) es molt fort amb regust de xocolata. Bonissim! Despres de Pakse vam decidir anar a Champasak. Champasak nomes es a uns 30 kilometres de Pakse, creuant el riu Mekong. Vam decidir llevar-nos d'hora per arribar a Champasak amb temps de visiter coses. Be, les coses no van resultar tan facils com ens pensavem! Vam arribar a l'estacio d'autobusos a les 7:30 del mati. Alla tothom ens va dir que els autobusos no anaven a Champasak, sino que haviem d'anar a una altra estacio a les afores de la ciutat: l'estacio Km. 8. En aquesta zona de Laos els autobusos no son res mes que caminos oberts a darrera amb bancs per seure. Despres d'una hora discutint amb els conductors vam trobar un home que ens portaria a l'estacio Km. 8 per un preu raonable. Alla vam trobar el proxim camio per anar a Champasak. Vam determinar el preu, vam seure al darrera del camio, .... i vam esperar 3 hores per marxar!!! Evidentment els camions no marxen fins que estan plens i nosaltres vam tenir la mala sort d'arribar els primers. Doncs ja ens veus, esperant a dintre el camio amb una calor i una pols espantosa. Finalment, vam arrencar, i vam arribar al riu. El camio va pujar al ferry, i vam arribar a a Champasak. En total, 7 hores de viatge i d'espera per fer 30 km.
Champasak es un poblet molt petit, i l'unica atraccio es Wat (temple) Phu Champasak. Haig de fer una nota apart per dir el preu que vam pagar a Champasak per un hotel: 2 dolars! L'equivalent a uns 1.5 euros. No esta gens malament, no? Aquesta es una vista dels camps d'arros que envolten el poble.
Wat Phu Champasak son unes runes de la mateixa epoca que Angkor Wat a Cambodia. Les runes son molt mes petites, pero vam pensar que seria una bona introduccio al que veuriem a Cambodia. Aqui teniu les fotos.
Quan mes anem al sud, mes increible es la calor que fa. Basicament, la gent fa vida de les 6 del mati fins a les 11, i de les 4 fins les 9. Durant el migdia no hi ha ni una anima pel carrer. vaja, igual que Espana a l'estiu. Amb la diferencia que aqui es hivern!
Despres de Champasak vam anar al que seria l'ultima parada a Laos: Si Phan Don, les 4.000 illes. Aquestes illes estan situades al riu Mekong quan arriba a la frontera amb Cambodia. El riu s'eixample i deixa al descobert innumerables illes, unes molt grans i altres tan petites que nomes hi ha lloc per un sol arbre. Hi ha 3 illes on hi ha turisme i nosaltres vam triar l'illa de Don Det per passar uns dies. Les illes no tenen electricitat, i nomes hi ha uns quants generadors que donen llum a uns pocs restaurants. La majoria d'hotels son bungalows de cara al riu. Aquest es el nostre. Preu per una nit: 1.5 dolars (un euro). Els bungalows son super senzills: quatre parets, un llit, una mosquitera i un balco amb dues hamaques. Els lavabos son una caseta amb un forat al terra i una dutxa amb aigua del riu. Per aquests preu no ens podem queixar. El primer dia vam llogar unes bicis per explorar l'illa que estan conectades amb pons. Els francesos havien intentat construir una linea de tren per les illes, i aixo es tot el que queda. Aquell dia tambe vam llogar un barco amb un pescador perque ens portes a veure els dofins Irrawady. Son els unics dofins del mon que viuen en aigua fresca, i estan en perill d'extincio (nomes en queden uns 100 entre Laos i Cambodia). Si que va ser possible veure'ls pero des de molt lluny, en aquestes fotos podeu veure les aletes.
L'endema era l'ultim dia a Laos, i aixo es tot el que vam fer tot el dia:
La proxima parada es Cambodia, la terra d'Angkor Wat i el Khmer Rouge!

Vientiane, la capital de Laos

Vientiane es potser la capital d'un pais mes petita que he vist mai. Nomes te uns 260.000 habitants, i per tant te una atmosfera mes de poble gran que de capital. Esta situada a la vora del riu Mekong, amb Tailandia a l'altra vora.
La ciutat en si no es molt emocionant, ni hi ha gaire coses per veure. Una de les coses que no te perdua pero, es Tat Luang, el monument mes important de tot Laos. Es una stupa bastant impresionant.
Un altre dels monuments que no te perdua es el Patuxai. Si recordeu que els francesos van colonitzar Laos durant casi 100 anys, ententreu perque van construir un momument aixi. No us recorda a l'arc de triomf a Paris? Aquest monument es molt mes petit, pero te el seu caracter.
Tambe vam anar a veure el Parc de Budda, un lloc una mic estrany on un tio exenctric es va dedicar a recollir estatues de Budda i de les deitats hindus.
Despres de Vientiane vam anar tirant cap al sur fins al poble de Savannaket. Savannaket tambe te restes arquitectoniques franceses, pero el nostre interes en la zona era una excursio de 3 dies que et porta fins al l'est de Laos (casi amb la frontera amb Vientam) a veure l'etnia dels Katang. Vam arribar a Savannaket bastant tard al vespres, vam trobar l'hotel i vam decidir que l'endema ven d'hora aniriem a l'oficina a preguntar per l'excursio. Doncs tot xino-xano al mati anem a l'oficina per trobar-nos amb tota una colla que marxaven a l'excursio aquell mateix dia! Ai, ai, ai! Resulta que si voliem anar haviem d'anar aquell dia mateix! Doncs corrents vam tornar a l'hotel a recollir les motxilles i corrents sense ni esmorzar, vam unir-nos al grup, que ja ens esperaven. En el grup anaven una parella francesa, una dona canadenca, una parella australiana i nosaltres, i dos guies. El primer dia vam anar amb autobus bastantes hores fins al punt on comencariem a caminar. Vam entrar al parc nacional i vam caminar uns 8 kilometres fins el lloc on passariem la primera nit. Era un poblat Katang, on vam sopar i dormir. Els Katang son animistes i creuen en els esperits dels antepassats. Tenen tabus que vam haver de seguir mentre estavem als seus poblats. Per exemple, a dintre d'una casa no es pot aplaudir, perque aixo pot molestar als esperits, la cual cosa requereix el sacrifici d'un animal. Tampoc pots seure amb els peus apuntant a una persona, els peus sempre han d'estar mig amagats. Quan estas a dintre d'una casa Katang, no es pot entrar a l'habitacio de l'amo de la casa, aixo porta mala sort. Els homes i les dones han de dormir separts, encara que estiguin casats. Aixo es clar, va portar a la pregunta Doncs d'on venen els nes? ens van dir que els matrimonis si que dormen junts a casa seva, pero que dormen separtats si estan a casa d'un altre. Per exemple, les dues nits que vam passar a poblats Katang, el Jeremy i jo vam haver de dormir separats.
El segon dia va ser molt llarg, perque vam caminar uns 18 kilometres fins al segon poblat Katang. Una de les millors coses del dia va ser banyar-nos al riu al final d'una caminada molt llarga. Quan dic banyar-nos vull dir amb sabor i rentar-nos el cabell, ja que no tenen dutxes ni labavos. Aquella nit la gent del poblat ens van fer una cerimonia de benvinguda i ens van cantar cancons. Tambe ens van demanar a nosaltres que els hi cantessim cancons dels nostres paisos, no cal dir que vam fer una mica el pena... :)
El tercer i ultim dia va comencar amb un viatge en canoa pel riu que uneix aquests poblats amb la civilitzacio. Aquesta vegada tambe ens vam banyar al riu, mes que res per refrescar-nos que feia una calor increible.
Una de les coses mes rares que ens han passat va ser just al final de dia, quan baixavem de les canoes per agafar l'autobus. De cop i volta va apareixer un home amb un ocell lligat amb una corda. L'ocell era salvatge i molt maco, i l'home ens va dir (traduit per la nostra guia) que era molt pobre i cacava aquests ocells per vendre'ls. El territori on estavem es un parc nacional on estar prohibit cacar, per tant aquests home estava fent una cosa illegal. L'ocell feia molta pena perque volia volar pero no podia perque el tenia lligat amb una corda. L'home ens va dir que ens donava l'ocell per 20.000 kip (uns 1.5 euros). La resposta inmediata va ser que el voliem comprar per deixar-lo lliure, pero llavors vam pensar que si feiem aixo, doncs l'home continuaria cacant perque llavors veuria que es un bon negoci. Ens vam posar a discutir que si ho feiem o no, mentre l'home torturava a l'ocell fent-lo volar per despres estirar-lo amb la corda.
Total, que al final l'home va marxar un moment i va deixar l'ocell lligat a una branca. "ni cortas ni perezosas" una noia i jo, amb un ganivet, vam deslligar l'ocell sense que l'home ens veies. La nostra guia ens va dir que el deixariem anar a un altre bosc, perque l'home no el pogues tornar a cacar. Quan l'home va tornar va demanar que li donessim diners per l'ocell, pero nosaltres li vam dir que l'ocell no era seu per comencar i el vam ignorar. Ell estava parlant amb la nostra guia, i ella al final li va donar 5.000 kip, uns 40 centims, perque calles. La guia estava molt enfadada perque la zona esta protegida i ens va dir que era la primera vegada que veia una cosa aixi, pero que no es estrany perque es una zona molt pobre i la gent fa el que pot per poder menjar. En fi, vam agafar l'autobus i despres de passar per molts boscos, vam deixar anar l'ocell. El pobre estava tant espantat que al principi no podia ni volar, pero al final jo crec que estava be.
No es la primera vegada que em vist coses bastant lletjes que la gent fa als animals. A Vientiane, al Parc de Budda vam veure com un home matava un gos amb un basto. El pobre animal estava dormint i un home va anar per darrera amb un basto i el va matar a cops. Encara no sabem perque. Tambe hem vist gasolineres amb monos engaviats. Els pobres fan molta pena perque la gavia es massa petita i segur que es passen la vida sols.
Jo suposo que tot aixo es degut a la pobresa, i la falta d'educacio del pais en general.
Canviant de tema, ara estem a Pakse, i ja no ens queden gaires dies mes Laos. Arribarem a la frontera amb Cambodia d'aqui uns dies. Espero poder escriure aviat sobre el que ens espera els ultims dies a LAOS!

Luang Prabang i Vang Vien

A l'any 1995 Unesco va declarar Luang Prabang patrimoni de la humanitat. La ciutat (o poble) te uns 26.000 habitans i esta rodejada pel riu Mekong per un canto i el riu Nam Kham per l'altre. Vam arribar a Luang Prabang en barco des de Nong Kiaw, van ser 6 hores navegant per paissatges majestuosos. Vam arribar a Luang Prabang el dia 30, per fer-ho coincidir amb el meu aniversari. Suposem que les notices de que la Laura passaria el seu 30 aniversari a Luang Prabang van correr com la polvora, perque hi havia tanta gent que tots els hotels estaven plens! Tambe pot ser que era perque l'endema era cap d'any, pero jo m'inclino a pensar que era pel meu "cumple".
Anavem el Jeremy, i els dos nois que haviem conegut uns dies abans. Al comencar a preguntar als hotels ens em van adonar que les coses no pintaven be per trobar un hotel, aixi que vam agafar un taxi i li vam demanar que ens portes a les afores del poble. Fianalment despres de preguntar a mitja ciutat vam trobar un hotel que tenia habitacions per $20. La veritat es que vam tenir sort, perque mes tard hem sentit histories d'altres viatgers que van passar la nit al garaig d'un hotel, o a la recepcio dels hotels, i fins i tot a cases de taxistes quan ja no trobaven hotels, quin desastre! L'endema al mati ben d'hora vam sortir a buscar un hotel mes barato al centre de la ciutat. Aquesta vegada vam tenir sort i per $8 vam trobar una habitacio. La nit de fi d'any la vam passar amb els nostres amics, el Joe i el Jerome, en un bar amb gent de Laos que tambe celebraven l'any nou. La resta del temps a Luang Prabang el vam passar visitant els innumerables temples de la ciutat. Com que hi ha tants temples es molt frequent veure grups de monjos per tota la ciutat. Una de les coses mes interessants es veure el ritual de l'ofrena d'almoines cada mati. En aquest ritual els budistes donen menjar als monjos per esmorzar. Es un ritual que es segueix tant a Tailandia com a Laos.


A part dels temples, Luang Prabang es famosa per l'arquitectura francesa. S'ha de recordar que Laos va ser una colonia francesa des del 1893 fins el 1953.
Aqui teniu fotos de la ciutat:



Una de les poques coses bones que els francesos van fer per Laos ( a part de l'arquitectura) va ser introduir la baguette i el cafe! Per tot Luang Prabang hi ha dones amb baguettes acabades de fer que fan entrepans per $1!! Algu te gana?

Els francesos tambe van plantar cafe, i ara trobes el que es coneix com a cafe Laos, bonissim! Com dirien els francesos: je suis enchante! (no?, Nuri??) I aixi vam passar 4 dies a Luang Prabang, menjant baguettes, bevent cafe i agafant forces per aventurar-nos al sud de Laos.

La primera parada despres de Luang Prabang va ser Vang Vien. Vang Vien es un poblet famos per totes les activitats que son possibles al riu, des de kayaks, rafting (a l'epoca de plujes), pero la mes famosa es el tubing! I que es tubing? doncs senzillament es baixar el riu sentat en el tubo interior d'una roda de camio!

Ho tenen super ben montnat, pagues $4 i et portes a unes 4 km. al pujant el riu i la resta del dia te'l passes baixant el riu i parant a un o dos dels bars que tenen montats a les vores.


En aquest bars tenen tot tipus de begudes, i cordes des d'on pots saltar a l'aigua. En total vam parar a tres bars, i el Jeremy va probar totes les cordes per saltar a l'aigua, jo nomes em vaig atrevir a un bar, i aixo em sembla que es per l'efecte de tota la cerveza!
Aqui estem tots dos fent el pallasso:




A Vang Vien vam tenir la sort de trobar un hostal increible. No nomes costava $5 per nit, i estava super net, sino que la familia acabava de tenir una nena (nomes tenia 2 setmanes) i van decidir convidar a tots els estrangers a una festa familiar per celebrar el naixement. Primer van fer una cerimonia on (suposem) donen bendicions al bebe, i tambe al convidats, al lligar un cordill al canell.

Despres passen les ofrenes de menjar perque tothom ho probi, aixo inclou un cap de pollastre. I finalment van fer un sopar increible, on no faltava cervesa ni whisky! Va ser una passada formar part d'una celebracio tan especial per la familia.