Bangkok es una ciutat de 7.5 milions d'habitans, i la veritat es que per on miris veuras cotxes, gent, tuk-tuk (una especia de motot amb seients per dos o tres persones a darrera), vespes, autobusos, i mes gent! El Jeremy i jo vam arribar dijous a les dotze de la nit, despres de passar mes de 24 hores viatjant. Estavem esgotats pero contents d'haver arribar per fi. Vam passar la nit i encara que no vam descansar gaire, per no dir gens, l'endema al mati vam anar a l'hospital Bumrunrad (un hospital que sembla un hotel de 5 estrelles). Aqui ens van posar la primera dosi de la vacuna contra la Encefalitis Japonesa, una malaltia endemica del nord de Tailandia i Laos. Ens va costar una mica entendre com funcionen els autobusos de linia i el metro, pero despres de unes quantes hores ja som professionals. A la tarda ens vam dedicar a recorrer els centres comercials de la ciutat. Bangkok te mes centres comercials dels que et pots imaginar, i son tot una atraccio turistica per si mateixos. Al vespre d'horeta a dormir que estavem esgotats. El dissabte vam anar a un dels mercats mes famosos de tota Tailandia, Chatuchak. El mercat te unes 15.000 parades i reb unes 200.000 persones cada cap de setmana, i venen de tot: roba, coses per la casa, animals, sabates, mobles, electronics. Al final vam marxar amb un parell de sabates, una faldilla, dos gorres, un clip pel cabell, i un parell de samarretes. Cap alla les 4 de la tarda vam marxar perque feia una calor insuportable. Aqui teniu una foto.
Dilluns vam anar a veure el Palau Reial i Wat Pho. El Palau Reial es on abans vivia la familia reial, i consisteix en una pila d'edificis i de monestirs amb varies imatges de buda. Es com passeijar-te per Versalles a la tailandesa. 
Wat Pho es un monestir on es troba el buda reclinat mes gran de tota Tailandia, esta cober de paper d'or i medeix 46 metres de llarg i 15 d'alt. A part d'una pila de turistes tambe hi havia molts tailandesos que venien a rezar. 
Per entrar a qualsevol temple et fan treure les sabates, aixi com tambe per entrar a les cases particulars i alguns hotels com els nostre. Una de les coses mes curioses es l'adoracio que tenen el tailandesos pel rei. Per tot arreu on vas et trobes amb mural i fotos gegants del rei, a qui per cert vam veure "en vivo i en directo": resulta que estavem a un centre comercial quan de cop i volta van venir molta gent de segurat i tothom estava darrera d'un cordo de seguretat, vam pensar potser ve la Britney Spears, qui sap. Doncs no, va apareixer el rei i la seva dona amb una pila de gent, potser anavem de compres!
Dema marxem cap a Kanchanaburi a passar un parell de dies. Aquest es el lloc on el troba el Puente sobre el rio Kwai (o Guay com diu la mama). Despres tornarem a Bangkok per la segona dosis de la vacuna.
Una de les coses que val la pena comentar es el menjar. De moment tot el que em probat esta bonissim, el problema es atrevir-se a probar algunes coses. Per cada carrer hi ha tenderetes amb gent que ven menjar que preparen alla mateix, normalment arros amb curris, etc, o sopes. Tot bo i be de preu pero de moment nomes hem probat coses que reconeixem, com pollastre o vedella. Hi ha moltes altres combinacions que no sabem que som, aixi que a veure si ens atrevim aviat. Aquest es un exemple del que es troba per tota la ciutat.
De moment res mes, fins la proxima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada