Ultims dies a Tailandia

Tenim els dies comptats a Tailandia. Vam passar tres o quatre dies mes a Chang Mai i dos dies a Pai, un poblet al nord molt a prop de la frontera amb Birmania (Myanmar). Els dies a Chang Mai els vam dedicar a comprar les ultimes necessitas que potser no trobarem a Laos, anant a la perruqueria, donant-nos un massatge tradicional, i veient lluita tailandesa (muay thai). El massatge tailandes tipic consisteix en una sessio d'una hora on es dediquen a estirar-te els musculs i les extremitats. Al contrari dels massatges als que estem acostumats on la idea es relaxar-te, en el massatge tailandes la persona es dedica a estirar-te les articulacions des dels dits dels peus, fines el coll, passant pels hombros, la columna i les ingles. L'experiencia va ser molt bona, pero en alguns moments no sabia si m'estaven donant un massatge, o era alguna forma de tortura medieval. Tambe vaig anar a tallar-me el cabell, ja n'estava farta dels cabells tan llargs i vaig decidir armar-me de valor i entrar a una perruqueria. Vaig decidir demanar un tallat molt simple (talla uns quatre dits, escalat) quan vaig veure que la noia no parlava angles. Estava una mica preocupada quan vaig veure que ella estava mes atenta ala novel.la que feien per la tele, que als meus cabells, pero al final el resultat va ser bo. Preu del massatge: 4.50 dolars. Preu del tallat de cabell: 2.75 dolars. El Jeremy continuava amb el seu entrenament de muay-thai. Vaig decidir anar a veure el gimnas i a fer fotos. Em va sorpendre la quantitat de gent que s'estava entrenant.

Aqui teniu unes quantes fotos:


La majoria entrenaven nomes per esport, pero uns quants s'entrenavem professionalment. Entre ells hi havia una noia que era lluitadora professional, l'any passat va guanyar la medalla d'or d'un compeonat. I tambe aquests dos nens, un de 14 anys i un de 15.


Tots dos lluiten professionalment i cada dia van al gimnas a entrenar. El Jeremy era el mes principiant de tots!


L'ultim dia a Chang Mai vam anar a veure els professionals. L'estadi era mes un galliner que un estadi, i hi havia nens des de 14 anys fins a nois de 20/22. Feia una mica de cosa veure dos crios de 14 anys boxejant. Una de les parts mes entretingudes era veure la gent fent apostes, no tinc ni idea com s'aclaravem entre tants crits.
Aquest es l'estadi:

L'endema vam agafar un autobus fins a Pai. Pai es un poblet d'uns 3.000 habitants, situat a uns 40 km. de la frontera amb Birmania (o Myanmar com es diu ara).
Aqui teniu una vista del poble:

El poble esta ple de turistes occidentals, pero tambe turistes tailandesos. L'ambient es dificil de descriure, es com un poble de hippies rodejat de tribus tailandeses de les muntanyes. L'area es famosa per les tribus, tant tailandeses, com birmanes i xineses, que habiten les muntanyes. Com que saben que hi ha tants turistes a Pai, doncs baixen al poble a vendre suvenirs. Alguns van vestits amb els vestits tipics (pels turistes mes que res) i altres no. Son de pell mes fosca que els tailandesos de Bangkok. A Pai una de les coses mes tipiques es anar a muntar en elefant. Doncs, sense pensar-ho dues vegades, vam llogar una moto i a buscar els elefants! Vam trobar un lloc on per 12 dolars et porten a fer un vol d'una hora a sobre un elefant. Tambe ens van preguntar si ens voliem banyar al riu amb l'elefant. Pensavem que l'elefant havia de travessar un riu i que potser en mullariem les cames. Vam dir que si. Alehop!


ja estem a sobre l'elefant, que es com estar a sobre un cavall pero dues vegades mes alt. Xino-xano ens acostem al riu, i el guia que portavem ens va fer treure les ulleres de sol, el rellotge, etc.... jo pensava, que exagerat, no? si l'aigua del riu no ens arriba ni als peus. Com ens haviem d'imaginar que la feina de l'elefant es ruixar-te amb la trompa i al final, tirar-te a dintre l'aigua? Primer van fer que el Jeremy s'assentes as coll de l'elefant, i de cop va agafar aigua amb la trompa i vinga a ruixar-nos! Vam quedar empapats! I despres l'elefant va comencar a moure el cap de canto a canto fins que el Jeremy va caure a l'aigua. Per sort el riu es molt tou i no gaire fondo. Amb el Jeremy a l'aigua ara el meu torn. Vaig seure al coll, i patim patam, cap a l'aigua! Aquesta rutina va durar4 o 5 vegades, no cal dir que vam quedar empapats, tant nosaltres com l'elefant. Total una experiencia increible, ho recomano a tothom la proxima vegada que veieu un elefant pel carrer.

Com ja he dit abans haviem llogat un moto, aixi que ens vam passar la resta del dia anant amunt i avall pels diferents pobles del costat.

Va ser molt interessant ja que, encara que nomes de passada, vam veure bastants poblets rurals.

Avui la intencio era anar fins a Chang Khon, un poble que fa frontera amb Laos, pero els horaris dels autobusos no han funcionat al nostre favor i sembla que ens haurem de quedar a Tailandia un dia mes, i l'endema creuar la frontera amb Laos. Desitjeu-nos sort!