Avui us explico unes quantes anecdotes que ens han passat els ultims dies. Una de les coses mes rares va ser una trobada amb els gossos del poble. Resulta que aqui la seguretat pot ser un problema, i per el que ens han dit no et pots refiar de la policia. Doncs quan vam arribar a Arusha ja ens van dir que a les 9:30 de la nit tota la gent del poble deixa anar els gossos com a mesura de proteccio. Tambe ens van dir que passades les 9 no es bona idea estar pel carrer, una pels gossos i dues per la gent que hi pot haver. Nosaltres no ens ho vam pendre seriosament, ja que, durant el dia el poble es totament segur. Doncs la setmana passada vam decidir amb els altres voluntaris que aniriem a pendre unes cerveses a un bar local, per sort tambe va venir el Babu, que es el noi que s'encarrega de portar la casa on vivim. Doncs alla estem, bebent les cerveses quan cap all les 10 de la nit vam decidir tornar a casa. S'ha de dir que el cami fins a casa es potser 10 minuts caminant. El Babu semblava una mica preocupat i va anar a buscar un amic seu del bar perque ens acompanyes a casa. Aixi que vam sortir tots, caminant pel carrer quan de cop i volta vam sortir una pila de gosos per tot arreu, bordant i a unes ganes de mossegar que feia por! Per sort el Babu i el seu amic tenien unes llinternes i ells saben que fer, perque vam anar tot el cami envoltats amb els gossos amb una por que ens moriem. Per sort no va passar res, pero a partir d'aquell dia ens assegurem que estem a casa abans de les 9:30 de la nit.
Una altra historia curiosa va ser la matanca del xai l'altre dia. REsulta que un dels voluntaris es de l'Iran, i no se per que va decidir comprar un xai (per 20 euros no estar malament) i els altres nois i ell van matar-lo a darrera del pati de casi, i despres el vam fer a la brasa per sopar. Una mica bestia si que va ser, pero estava bo!
Us envi unes fotos de l'orfanat, una es d'un nen que porto a fer fisioterapia. Te un problema amb les cames i no pot caminar pero espero que aixo l'ajudi.

L'altre foto es la nit de la barbacoa.

El divendres es l'ultim dia del voluntariat, i despres d'aixo anem a fer un safari de 5 dies pel Seregueti, el crater Ngorongoro i el llaca Manyara. Despres d'aixo ja tenim els bitllets per anar a l'illa de Zanzibar, que es veu que un lloc totalment diferent de Tanzania (90% de la poblacio es musulmana) i les platjes son espectaculars.
Bon voyage!

Cap de setmana amb els Maasai

Hola a tothom!

Aquest cap de setmana l'hem passat amb els Maasai.. Aqui es
bastant normal que la majoria de poblats tenen un programa de turisme cultural, aixi que
vam decidir anar a un d'aquest poblats a passar un parell de dies. El mes interessant es
que no es per turistes, en el sentit que res es fals, sino que es un poblat on viuen els
Maasai, i ves com es la seva vida en realitat. Vam tenir sort perque el poblat que vam
triar, Oldunyo Sambu, te un mercat dels mes importants el dissabte. Haig de dir que durant
tot el cap de setmana vam tenir un guia que parlava angles (bueno, mes o menys) i ell era
el que ens explicava les coses, etc.
El mercat es enorme i te una zona pels vegetals, on estan les dones; i una zona pels
animals, on estan els homes. A la zona dels vegetals tambe venen una mica de roba, i el mes
curios era una pila d'homes amb maquines de cosir alla al mig, cosint roba, que raro no?
mireu la foto i ja els veureu.


A la zona dels animals es on venen les vaques, cabres, gallines i xais.
vam passar el mati al mercat, i al tarda el guia ens va portar a un lloc on els Maasai
adoren els arbres (que son els seus Deus), i a una cova on porten a la gent malalta perque
es curin. Aquesta es una foto del mercat d'animals.



Aquella nit vam dormir a una de les seves cases. Casa es un dir perque esta feta de fang i
amb branques i palla per sostre. El mes fort es que aquesta es una casa d'una familia, i
aixi que vam dormir de la manera tradicional amb una vaca i les gallines a dintre la casa.
I no us penseu que hi ha gaire lloc no, que desde el llit podiem veure la vaca, i les
gallines estavem a l'habitacio del costat. Aqui cada familia te un parell o tres de "cases"
aixi que ells van dormir a un altre lloc. A la foto podeu veure la casa on vam dormir (a la detra).




Al dia seguent vam anar a caminar per les planures. Ara es la epoca de la sequera i per
tant hi ha una pila de pols per tot arreu, que sino mireu la foto dels nens.

Al mati tambe
vam anar a veure els curandero local, que ens va ensenyar les diferents medicines per la
presio alta, per les dones que no tenen fills, pel mal d'estomac, etc... L'home aquest
estava tot serio amb les seves pocimes, tu!



Aquesta foto es una vista de la gent del mercat, i la foto seguent es una foto d'una dona que vam veure al mercat.



Hem apres bastantes coses interessants dels Maasai, per exemple:
_Son poligams, quantes mes dones millor, pero aixo si, per cada dona s'han de donar 10
vaques al pare de la noia, aixi que per ells es bastant car.
_El nens de 8 a 18 anys son els que s'encarreguen de pasturar les vaques, quan els nens fan
18 anys els hi fan la circumcisio i els fan guerrers. Llavors s'encarreguen de defendre el
poblat.
_Les nens de 8 a 18 d'anys s'encarreguen de cuinar i recullir branques per fer el foc de
cuinar. Quan fan 18 anys s'han de casar.
_la gent ens preguntava si estavem casats, i llavors em preguntavem nomes a mi quants fills
tinc? al dir que ni un, els hi canviava la cara com per dir, ai quina pena pobra noia ja te
29 anys i no te fills. Aixo aqui seria increible, la mitjana de fills es de 10 per cada
dona.
_La seva dieta consisteix basicament en llet de les vaques i blat de moro. En realitat
nomes mengen (o beuen) una barreja de llet i blat de moro triturat que en diuen "loshoro".
Ho vam probat i te gust de yogurt perque la llet normalment ja s'ha fet malve. No mengen
pollastres perque els consideren ocells, i nomes els tenen per vendre els ous. Tampoc
mengen vaques perque son massa valuoses. El peix no saben que es. Ens van dir que en una
celebracio com un casament maten una cabra i se la mengen.
_Una de les coses mes dificils de la seva vida es la falta d'aigua. Al poblat on estavem
nosaltres tenien una tuberia al mig del poble (financada per un grup d'holandesos) que
porta aigua al poblat. Tot i aixo, l'aigua es molt valuosa i per aixo no en veuen (nomes
llet) i no la fan servir per rentar ni res d'aixo. A les fotos ja veuren que sec que es
tot.

El voluntariat va be, cada dia vaig a l'orfanat a passar unes quantes hores amb els nens.
Fan una mica de pena perque sempre volen que els agafis, i ploren quan marxo. A part d'aixo
estan ben cuidats.
De moment res mes, fins la proxima!

Primeres impresions de Tanzania

Per fi Tanzania!Tinc la impresio que aquesta entrada sera bastant llarga, encara que no tinc gaire
temps a l'internet aixi que a veure si ho puc resumir una mica. Com vaig dir a l'ultima entrada, el JP i jo vam agafar un autobus desde Kampala, Uganda, fins a Arusha, Tanzania. Com sempre vam tardar mes hores de les previstes, i
en total vam passar 25 hores en un autobus. El pitjor de tot es que cada hora mes o
menys, el conductor parava l'autobus, engegava totes les llums, i algu pujava o
baixava de l'autobus. Tot era una mica raro, tambe pujavem carretons amb pinyes,
platanos i jo que se mes. Al final vam arribar a Arusha on ens esperava el coordinador
del voluntariat (es diu Lema) per portar-nos a casa. El poble on vivim es diu Tengeru,
i esta al costat d'una muntanya amb el nom de Meru. El poble es bastant pintoresc,
molt verd, hi ha arbres de platanos, mangos, avocats (els avocats mes grossos que he
vist en la vida), i jo que se que mes. La casa on vivim no esta gens malament, si
consideres on vivim. Tenim la nostra propia habitacio, i de tant en tant hi ha aigua
calenta per duxar-se. L'electricitat desapareix un parell de cops cada dia, pero
sempre torna al final. Quan vam arribar vam coneixer a altre gent que vivia a la casa
com a voluntaris: tres noies canadenques, una noia mexicana, una italiana, i un parell
d'americanes. Al principi vam pensar, mira que be, no estarem sols. No vam tardar a
canviar d'opinio! Sense "comerlo ni beberlo" vam comencar a sentir una pila
d'histories de molt malt rotllo entre les noies del Canada i el coordinador, Lema.
Histories de diners que havien desaparegut, baralles entre ells, en fi, molt mal rollo. Resumin, tots els voluntaris marxavem l'endema, i la veritat es que despres de sentir
tot el drama, doncs no em va fer gaire pena. Ara som nosaltres dos, i un parell de
voluntaris que tambe acaben d'arribar. El dia despres d'arribar, vam tenir una sessio d'orientacio. Ens vam explicar una mica
de la historia del poble, la historia de la fundacio (Green Foundation), la historia
de Tanzania, i una mica el que fariem com a voluntaris. El dia seguent vaig anar a l'orfanat on passare la majoria del temps. L'orfanat es
part d'un projecte que inclou un hospital i una escola. Hi ha 24 nens, de 3 mesos fins
a 4 anys. Quan fan els 4 anys els enviem a un internat per comencar primaria i despres
secundaria. Quan arriben a aquesta edat tots els nens (i nenes) han trobat un esponsor
(normalment estrangers) que els hi paguen els estudis. No es un mal montatge. Els
nens estan sans i ben cuidats. Nomes hi ha unes quantes coses que se'm fan rares
perque nosaltres estem acostumats a uns estandars diferents. Per exemple, encara fan
servir bolquers de roba, i quan els canvien no fan servir sabo, ni aigua per rentar-
los sino que fan servir el mateix bolquer (brut) (disculpes en avancat pels detalls
:). Tampoc tenen mocadors, aixi que els nens van una mica bruts (menjar, mocs...).
Una altra cosa es que aqui fa bastant fred al mati i al vespre (estem a uns 1.500
metres d'alcada i es molt humit), i tenen totes les finestres obertes amb un fred que
et peles. Tota la roba que tenen es donada, i encara que es veu que es de bona marca,
esta tota plena de forats i molt gastada. Per menjar nomes els hi donen llet en pols
(que normalment compren els voluntaris) i arros amb quatre fulles d'enciam pels mes
grans. No mengen carn, ni fruita, ni peix. Tambe haig de dir que a nosaltres ens
preparen el menjar, i cada dia, per dinar i sopar es arros amb mongetes, o arros amb
llenties, o arros amb qualsevol altre cosa. Jo suposo que la carn es massa cara.
Quines coses no?...
Ahir vam passar el dia a Arusha (que es bastant gran i esta a uns 12 km.) Vam anar a
veure unes quantes empreses de safaris, per demanar preus i condicions. Esperem fer un
safari al final de les 3 setmanes de voluntariat. Tambe estem mirant de fer coses
durant els caps de setmanes, ja que no hem de treballar. Hi ha moltes opcions, i una
de les coses mes interessants es anar a passar uns dies amb els maasai, o el
"bushmen", no se com traduir-ho, pero es algo aixi com la gent de l'arbust (??). Es
una tribu que viuen per aqui, i literalment viuen als arbres, sense cases, ni aigua,
electricitat ni res. Per menjar cacen, no fan agricultura. Estan a una area molt
remota, i es veu que s'hi pot anar a passar un cap de setmana amb ells. Amb els Maasai
(si, si, amb dos aa "Maasai) es una altra historia. Per aqui Arusha n'esta ple, es
facil de veure perque encara van vestits amb la vestimenta tradicional, i porten molts
ornaments. Quan vas amb el cotxe a qualsevol lloc, els veus amb les vaques pasturant.
Es possible que aquesta setmana el Jeremy i jo anem a passar un dies a un poblat
Maasai no com a turistes, pero per ensenyar angles a l'escola local. Hem parlat amb
altres voluntaris que ho han fet, i es veu que es una experiencia bastant surrelista.

Una nota una mica mes sinistre. Ahir vam anar a veure un parc o una mena de zoo local,
i de cami vam veure un accident de trafic. Aqui per transport public la gent agafa un
dala-dala, que es una furgoneta on hi posen de 15 a 20 persones. Jo n'agafo dos cada
dia per anar a l'orfanat. No cal dir que les carreteres no estan en gaire bon estat i
la gent condueix com bojos. Doncs just anavem conduin amb el nostre coordinador, quan
vam veure una pila de gent al mig de la carretera, tambe hi havia un camio i un dala-
dala que havien tingut un accident. Vam haver de parar i sortir del cotxe. Nomes havia
sobreviscut una persona, i tenien tots els morts al costat de la carretera. Jo no
havia vist mai a una persona morta, i veure 15 o 20 cossos alineats al costat de la
carretera feia una impresio que encara no me la he tret de sobre. Hi havia una dona
que estava viva, pero molt malt ferida, i la resta estaven tirats a terra. Jo em vaig
marejar una mica, i em van agafar moltes ganes de plorar. Semblava una escena d'una
pelicula. Tambe hi havia un noi sentat a terra amb les mans lligades perque resulta
que havia intentat robar al morts. Al cap d'uns minuts va arribar la policia amb un
camio i vam comencar a posar els cossos a dintre, quin espectacle. Erem 4 voluntaris i
el coordinador, que ens va dir que els accidents son molt normals, pero que ell no
havia vist mai un accident on tothom (menys un) s'havia mort. Realment ens va donar
una altre prespectiva de la vida aqui, ja sabem que els accidents passen a tot arreu,
pero el fet que aixo sigui normal (estem parlant de 15 o 20 persones, entre ells un
nen petit), i que la policia deixava que tothom s'acostes, i carreguen els morts a un
camio, es el que sembla tan surrealista. Despres d'aixo estavem tots callats, i com
aquell que diu la resta del dia va ser una mica estrany. Fins i tot aquesta nit
passada m'he despertat a les 3 del mati, sense poder dormir perque les imatges em
continuaven passant pel cap.
Canviat de to... que no sigui tan tragic. A la casa on vivim tambe hi viu el
coordinador, i un altre noi (de nom Babu) que s'encarrega de portar-nos el menjar,
obrir la porta quan algu truca, es una mena d'ajudant o alguna cosa aixi. Tambe hi ha
la Mama Gladness, que es la mare del nostre coordinador i ella es la que ens prepara
el menjar. Quina dona! Sembla que tingui 80 anys i no para tot el dia. Tambe hi ha
bastants nens que venen i van tot el dia. Al poble ja ens coneix tothom, i quan
caminem pel carrer tothom ens saluda, i els nens ens diuen "Mzungu, mzungu" que es nom
per una persona blanca. Et sens com una persona famosa, tu!Quan acabem el voluntariat estem mirant de fer un safari, i potser tamber anar a
Zanzibar, que es una illa que pertany a Tanzania i que tothom diu que val molt la
pena, molta influencia arab, les platges son precioses, el menjar es una passada...
aixi que ja veurem.
De moment res mes, ah! tambe estem aprenent una mica de swahili. Jolines que dificil!
Asante sana! (gracies)