diumenge, 8 de juliol del 2007

Avui us explico unes quantes anecdotes que ens han passat els ultims dies. Una de les coses mes rares va ser una trobada amb els gossos del poble. Resulta que aqui la seguretat pot ser un problema, i per el que ens han dit no et pots refiar de la policia. Doncs quan vam arribar a Arusha ja ens van dir que a les 9:30 de la nit tota la gent del poble deixa anar els gossos com a mesura de proteccio. Tambe ens van dir que passades les 9 no es bona idea estar pel carrer, una pels gossos i dues per la gent que hi pot haver. Nosaltres no ens ho vam pendre seriosament, ja que, durant el dia el poble es totament segur. Doncs la setmana passada vam decidir amb els altres voluntaris que aniriem a pendre unes cerveses a un bar local, per sort tambe va venir el Babu, que es el noi que s'encarrega de portar la casa on vivim. Doncs alla estem, bebent les cerveses quan cap all les 10 de la nit vam decidir tornar a casa. S'ha de dir que el cami fins a casa es potser 10 minuts caminant. El Babu semblava una mica preocupat i va anar a buscar un amic seu del bar perque ens acompanyes a casa. Aixi que vam sortir tots, caminant pel carrer quan de cop i volta vam sortir una pila de gosos per tot arreu, bordant i a unes ganes de mossegar que feia por! Per sort el Babu i el seu amic tenien unes llinternes i ells saben que fer, perque vam anar tot el cami envoltats amb els gossos amb una por que ens moriem. Per sort no va passar res, pero a partir d'aquell dia ens assegurem que estem a casa abans de les 9:30 de la nit.
Una altra historia curiosa va ser la matanca del xai l'altre dia. REsulta que un dels voluntaris es de l'Iran, i no se per que va decidir comprar un xai (per 20 euros no estar malament) i els altres nois i ell van matar-lo a darrera del pati de casi, i despres el vam fer a la brasa per sopar. Una mica bestia si que va ser, pero estava bo!
Us envi unes fotos de l'orfanat, una es d'un nen que porto a fer fisioterapia. Te un problema amb les cames i no pot caminar pero espero que aixo l'ajudi.
L'altre foto es la nit de la barbacoa.

El divendres es l'ultim dia del voluntariat, i despres d'aixo anem a fer un safari de 5 dies pel Seregueti, el crater Ngorongoro i el llaca Manyara. Despres d'aixo ja tenim els bitllets per anar a l'illa de Zanzibar, que es veu que un lloc totalment diferent de Tanzania (90% de la poblacio es musulmana) i les platjes son espectaculars.
Bon voyage!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Oi, achei teu blog pelo google tá bem interessante gostei desse post. Quando der dá uma passada pelo meu blog, é sobre camisetas personalizadas, mostra passo a passo como criar uma camiseta personalizada bem maneira. Se você quiser linkar meu blog no seu eu ficaria agradecido, até mais e sucesso.(If you speak English can see the version in English of the Camiseta Personalizada.If he will be possible add my blog in your blogroll I thankful, bye friend).

Kpuccab ha dit...

Ei, Laura i Jeremy,
Per on pareu, ara? no tinc clar si ja heu acabat la vostra aventura per Africa. Les fotos son precioses i no et dic res de totes les experiencies personals que esteu visquent. Just avui he pogut dedicar-me a tot el blog i me l he llegit de cabo a rabo je,je...Tot genial, increïble!!!Un petonas molt gran!! viatjar així és una de les millors experiencies que un pot viure. Cris Cabezas i Lluís