Ja se que fa mesos que no estric, la veritat es que no pensava que tindria gaires coses interessants per escriure. Tot al contrari! Des de que vem marxar de l'Africa, quina pena! hem estat pensant que podriem fer per continuar l'aventura.
En principi la idea era tornar als Estats Units, buscar una feina, comprar una casa, vaja les coses tipiques que fa la gent normal. I encara que algun dia si que farem totes aquestes coses, hem decidit que no estem preparats per ser persones series i responsables.
A l'Africa vam coneixer molta gent que havia viatjat al sud-est asiatic i tothom tenia una opinio molt favorable de l'area. Aixi que hem decidit visitar aquesta part del mon abans de sentar el cap.
Encara no hem comprat bitllets, pero esperem marxar a principis o mitjans de novembre. Primer volem visitar Tailandia i fer cami fins a Laos, Vietnam i Cambodia. No tenim un itinerari previst ni sabem quan temps estarem viatjant, en principi fins que ens cansem o s'acabin el diners! Jo espero poder anar a la India o a la Xina, pero aixo ja es veura al futur.
Espero poder continuar escribint pel cami, aixi que esteu atents!
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Ja hi tornem a ser!
Publicat per
Laura
a
19:32
0
comentaris
diumenge, 8 de juliol del 2007
Una altra historia curiosa va ser la matanca del xai l'altre dia. REsulta que un dels voluntaris es de l'Iran, i no se per que va decidir comprar un xai (per 20 euros no estar malament) i els altres nois i ell van matar-lo a darrera del pati de casi, i despres el vam fer a la brasa per sopar. Una mica bestia si que va ser, pero estava bo!
Us envi unes fotos de l'orfanat, una es d'un nen que porto a fer fisioterapia. Te un problema amb les cames i no pot caminar pero espero que aixo l'ajudi.
El divendres es l'ultim dia del voluntariat, i despres d'aixo anem a fer un safari de 5 dies pel Seregueti, el crater Ngorongoro i el llaca Manyara. Despres d'aixo ja tenim els bitllets per anar a l'illa de Zanzibar, que es veu que un lloc totalment diferent de Tanzania (90% de la poblacio es musulmana) i les platjes son espectaculars.
Bon voyage!
Publicat per
Laura
a
11:01
2
comentaris
dilluns, 2 de juliol del 2007
Cap de setmana amb els Maasai
Hola a tothom!
Aquest cap de setmana l'hem passat amb els Maasai.. Aqui es
bastant normal que la majoria de poblats tenen un programa de turisme cultural, aixi que
vam decidir anar a un d'aquest poblats a passar un parell de dies. El mes interessant es
que no es per turistes, en el sentit que res es fals, sino que es un poblat on viuen els
Maasai, i ves com es la seva vida en realitat. Vam tenir sort perque el poblat que vam
triar, Oldunyo Sambu, te un mercat dels mes importants el dissabte. Haig de dir que durant
tot el cap de setmana vam tenir un guia que parlava angles (bueno, mes o menys) i ell era
el que ens explicava les coses, etc.
El mercat es enorme i te una zona pels vegetals, on estan les dones; i una zona pels
animals, on estan els homes. A la zona dels vegetals tambe venen una mica de roba, i el mes
curios era una pila d'homes amb maquines de cosir alla al mig, cosint roba, que raro no?
mireu la foto i ja els veureu.
A la zona dels animals es on venen les vaques, cabres, gallines i xais.
vam passar el mati al mercat, i al tarda el guia ens va portar a un lloc on els Maasai
adoren els arbres (que son els seus Deus), i a una cova on porten a la gent malalta perque
es curin. Aquesta es una foto del mercat d'animals.
Aquella nit vam dormir a una de les seves cases. Casa es un dir perque esta feta de fang i
amb branques i palla per sostre. El mes fort es que aquesta es una casa d'una familia, i
aixi que vam dormir de la manera tradicional amb una vaca i les gallines a dintre la casa.
I no us penseu que hi ha gaire lloc no, que desde el llit podiem veure la vaca, i les
gallines estavem a l'habitacio del costat. Aqui cada familia te un parell o tres de "cases"
aixi que ells van dormir a un altre lloc. A la foto podeu veure la casa on vam dormir (a la detra).
Al dia seguent vam anar a caminar per les planures. Ara es la epoca de la sequera i per
tant hi ha una pila de pols per tot arreu, que sino mireu la foto dels nens. Al mati tambe
vam anar a veure els curandero local, que ens va ensenyar les diferents medicines per la
presio alta, per les dones que no tenen fills, pel mal d'estomac, etc... L'home aquest
estava tot serio amb les seves pocimes, tu!
Aquesta foto es una vista de la gent del mercat, i la foto seguent es una foto d'una dona que vam veure al mercat.
Hem apres bastantes coses interessants dels Maasai, per exemple:
_Son poligams, quantes mes dones millor, pero aixo si, per cada dona s'han de donar 10
vaques al pare de la noia, aixi que per ells es bastant car.
_El nens de 8 a 18 anys son els que s'encarreguen de pasturar les vaques, quan els nens fan
18 anys els hi fan la circumcisio i els fan guerrers. Llavors s'encarreguen de defendre el
poblat.
_Les nens de 8 a 18 d'anys s'encarreguen de cuinar i recullir branques per fer el foc de
cuinar. Quan fan 18 anys s'han de casar.
_la gent ens preguntava si estavem casats, i llavors em preguntavem nomes a mi quants fills
tinc? al dir que ni un, els hi canviava la cara com per dir, ai quina pena pobra noia ja te
29 anys i no te fills. Aixo aqui seria increible, la mitjana de fills es de 10 per cada
dona.
_La seva dieta consisteix basicament en llet de les vaques i blat de moro. En realitat
nomes mengen (o beuen) una barreja de llet i blat de moro triturat que en diuen "loshoro".
Ho vam probat i te gust de yogurt perque la llet normalment ja s'ha fet malve. No mengen
pollastres perque els consideren ocells, i nomes els tenen per vendre els ous. Tampoc
mengen vaques perque son massa valuoses. El peix no saben que es. Ens van dir que en una
celebracio com un casament maten una cabra i se la mengen.
_Una de les coses mes dificils de la seva vida es la falta d'aigua. Al poblat on estavem
nosaltres tenien una tuberia al mig del poble (financada per un grup d'holandesos) que
porta aigua al poblat. Tot i aixo, l'aigua es molt valuosa i per aixo no en veuen (nomes
llet) i no la fan servir per rentar ni res d'aixo. A les fotos ja veuren que sec que es
tot.
El voluntariat va be, cada dia vaig a l'orfanat a passar unes quantes hores amb els nens.
Fan una mica de pena perque sempre volen que els agafis, i ploren quan marxo. A part d'aixo
estan ben cuidats.
De moment res mes, fins la proxima!
Publicat per
Laura
a
16:04
1 comentaris